Friolan

Friolan

furlan — lenghe furlane
Locutors	600.000
Classificacion lingüistica
Lengas indoeuropèas Lengas italicas Lengas romanicas Lengas retoromanicas Friolan
Estatut oficial
Oficial de	Friol-Venècia Júlia (lenga sos tutela)
Acadèmia	Osservatori Regjonâl de Lenghe e de Culture Furlanis
Estatut de conservacion
Atudat EXExtinct (Atudat) Menaçat CRCritically endangered (En dangièr critic) SESeverely endangered (En dangièr sevèr) DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu) VUVulnerable (Vulnerable) Segur NENot Endangered (Non en dangièr) ICHEL Red Book: Definitely Endangered Classada coma lenga menaçada (DE) per l''Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond
Còdis lingüistics
ISO 639-2	fur
ISO 639-3	fur
Ethnologue	fur
Glottolog	friu1240
Linguasphere	51-AAA-m
UNESCO	353
IETF	fur
Endangered	3400
Mòstra
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'òme en friolan: Ducj i oms a nassin libars e compagns sicu dignitât e derits. A àn sintiment e cussience e scugne che a si cjatin un cun chel altri sicu fradis.
Mapa
Friulan coexiste amb una autra lenga (bavarés, venèt, eslovèn      Desparegut      Friulan      Influéncia del friulan sul ladin

Lo friolan o friolés^[1] (autonim: furlan) es una lenga romanica de la familha indoeuropèa. Se parla dins la region istorica de Friol (en friolan Friûl), que coïncidís aperaquí amb a la region administrativa de Friol-Venècia Júlia (vèrs las vilas d'Udine, Pordenone e Gorizia).

Amb lo ladin e lo romanch, es classat dins lo grop retoromanic.

Un poèta conegut es lo cineasta Pieri Pauli Pasolini, qu’una causida de sos poèmas foguèt traducha en occitan per Pèire Bèc.^[2]

1. ↑ Toscano, Reinat. Diccionari de lenga d'òc d’après lo parlar niçard. Auba Novèla. 
2. ↑ Pier Paolo Pasolini, La nòva joventut: poe͏̈sias friolanas (1941-1974) causidas e reviradas per Pèire Bec. Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, 1987.