Italiano | |
Parlat en | Itàlia e 29 autres païses |
---|---|
Region | Euròpa del Sud |
Locutors | 70 milions |
Tipologia | SVO [1] Sillabica |
Classificacion lingüistica | |
Estatut oficial | |
Oficial de | Itàlia Soïssa Sant Marin Vatican Regional Eslovènia (Pirano, Capodistria, Ancarano e Isola d'Istria) Croàcia (Istria) Union Europèa |
Acadèmia | Accademia della Crusca |
Estatut de conservacion | |
Classada coma lenga segura (NE) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond | |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | it |
ISO 639-2 | ita |
ISO 639-3 | ita |
Ethnologue | ita |
Glottolog | ital1282 |
Linguasphere | 51-AAA-q |
ASCL | 2401 |
IETF | it |
Mòstra | |
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme Articolo 1 | |
Mapa | |
L'italian (autonim: italiano, AFI: [itaˈljano][2]) es una lenga romanica, apartenent a la familha indoeuropèa.
A la diferéncia de la màger part de las autras lengas romanicas, l'italian consèrva lo contrast del latin entre de consonantas simplas e consonantes duplicadas. Coma dins la màger part de lengas romanicas, l'accent es distintiu. Entre las lengas romanicas, l'italian es lo mens divergent del latin, amb lo sarde.[3][4][5][6]
Nascut durant l'Edat Mejana, l'italian es basat sus la lenga toscana arcaïca[7] —en particular sul dialècte florentin—, e es quicòm d'intermediari entre las divèrsas lengas de la peninsula Italica. Son desvolopament foguèt tanben influenciat per los autres dialèctes italians e per las lengas germanicas dels envasidors pòst-romans.