Italian

Italian

Italiano
Parlat en	Itàlia e 29 autres païses
Region	Euròpa del Sud
Locutors	70 milions
Tipologia	SVO [1] Sillabica
Classificacion lingüistica
Lengas indoeuropèas Lengas romanicas Lengas italodalmatas Lengas italoromanicas[1] Italian
Estatut oficial
Oficial de	Itàlia Soïssa Sant Marin Vatican Regional Eslovènia (Pirano, Capodistria, Ancarano e Isola d'Istria) Croàcia (Istria) Union Europèa
Acadèmia	Accademia della Crusca
Estatut de conservacion
Atudat EXExtinct (Atudat) Menaçat CRCritically endangered (En dangièr critic) SESeverely endangered (En dangièr sevèr) DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu) VUVulnerable (Vulnerable) Segur NENot Endangered (Non en dangièr) ICHEL Red Book: Not Endangered Classada coma lenga segura (NE) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond
Còdis lingüistics
ISO 639-1	it
ISO 639-2	ita
ISO 639-3	ita
Ethnologue	ita
Glottolog	ital1282
Linguasphere	51-AAA-q
ASCL	2401
IETF	it
Mòstra
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme Articolo 1 Tutti gli esseri umani nascono liberi ed eguali in dignità e diritti. Essi sono dotati di ragione e di coscienza e devono agire gli uni verso gli altri in spirito di fratellanza.
Mapa

L'italian (autonim: italiano, AFI: [itaˈljano]^[2]) es una lenga romanica, apartenent a la familha indoeuropèa.

A la diferéncia de la màger part de las autras lengas romanicas, l'italian consèrva lo contrast del latin entre de consonantas simplas e consonantes duplicadas. Coma dins la màger part de lengas romanicas, l'accent es distintiu. Entre las lengas romanicas, l'italian es lo mens divergent del latin, amb lo sarde.^[3][4][5][6]

Nascut durant l'Edat Mejana, l'italian es basat sus la lenga toscana arcaïca^[7] —en particular sul dialècte florentin—, e es quicòm d'intermediari entre las divèrsas lengas de la peninsula Italica. Son desvolopament foguèt tanben influenciat per los autres dialèctes italians e per las lengas germanicas dels envasidors pòst-romans.

1. ↑ Tagliavini, Carlo (1982). Le origini delle lingue neolatine. Bologna: Patrono Ed.. 
2. ↑ «Italiano». English-Italian Collins Dictionary. Collins. [Consulta: 4 de junh de 2024]
3. ↑ «Romance languages». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 4 de junh de 2024]
4. ↑ Fleure, H. J.. The peoples of Europe. Рипол Классик. ISBN 9781176926981 [Consulta: 24 de junh de 2024]. 
5. ↑ «Hermathena», 1942. Archiu de l'original del 18 de septembre de 2023. [Consulta: 4 de junh de 2024]
6. ↑ Winters, Margaret E.. Historical Linguistics: A cognitive grammar introduction. John Benjamins Publishing Company. ISBN 9789027261236 [Consulta: 4 de junh de 2024]. 
7. ↑ De Mauro (1979). Storia linguistica dell'Italia unita. vol. 2. Roma-Bari: Laterza, p. 305.