La monarquia es la forma politica dins la qu'una persona ten drech, per via ereditària, de regnar coma cap d'un estat sa vida tota. Lo nom amb lo qual se govèrna varia segon los airals e l'estructura juridica del govèrn. Sovent se dison reis mas dins d'autres estats pòdon èsser d'emperaires, de tsars, de kàisers. Long de l'istòria fòrça monarcas an gardat un poder absolut, d'unes còps en se fondamentar sus una mena de divinitat legendària.
Pendent l'Edat Mejana la monarquia s'èra espandida per Euròpa tota, bastida sovent per encausa de la necessitat qu'un dirigent autoritari poguèsse amassar e dirigir las tropas necessàrias per defendre lo territòri.
Aital, rei es un títol abitualament vitalici e ereditari del dirigent investit d'autoritat sus un sol estat, nacion o tribú. Los primièrs reis germanics èran causits; pasmens aquela practica foguèt anequelida amb l'institucion del drech de primogenitura. La primogenitura es lo drech del filh ainat a eiretar de la proprietat d'un ancèstre mòrt, en general lo paire, en priorizar la linha masculina. Per aquò, es tanben lo drech de succession al tròn de l'ainat dins una monarquia.
Jos l'influéncia del cristianisme, los monarcas comencèron a èsser coronats e onches per las autoritats eclesiasticas amb la justificacion del drech divin dels reis.
Actualament la part màger de las monarquias son constitucionalas (amb un poder limitat doncas), essencialament coma simbòls de l'unitat nacionala. En Euròpa an subreviscut, a l'ora d'ara, dètz monarquias, que son las del Reialme Unit (que sa reina es a mai cap d'Estat de Canadà, Austràlia, Nòva Zelanda e d'altres nacions), Espanha, los Païses Basses, Norvègia, Suècia, Danemarc, Belgica, Luxemborg, Monegue e Liechtenstein.
Lo drech de primogenitura dins la succession al tròn d'una monarquia sòl establir la preferéncia del filh en luòga de la filha. Aquesta situacion es variabla en foncion dels païses (coma per exemple amb la corona britanica qu'es una reina que senhoreja) e podriá cambiar en foncion de l'evolucion de la societat.