La sang (o lo sang) es un liquid fluid contengut dins los vaissèls sanguins dels animals de composicion complèxa. Se pòt considerar coma una varietat de teissut connectiu.
Es format d'una part liquida e d'una part corpusculara, constituida de cellulas o de fragments de cellulas.
La partida liquida se ditz plasma e es compausada en bèla part d'aiga; s'i tròban dedins de nombrosas familhas de proteïnas, que la mai representada es l'albumina, que desvolopan de foncions plan variadas: l'omeostasi osmotica, lo transpòrt de las substàncias, la regulacion de la coagulacion e d'autras; existisson a mai de dissolucions d'ormonas, electrolits e de gas.
Las cellulas de la sang o ematicas se devesisson en:
Los globuls roges servisson per tal de transportar l'oxigèn a totas las cellulas del còs; los globuls blancs servisson a defendre l'organisme e las plastrinas servisson a coagular la sang.
Las cellulas de la sang, per çò qu'es dels adultes, son produchas per la mesola ossosa, per las glandas linfaticas, per la mèlsa, demest los principals organs del sistèma linfatic. Per encausa de sa foncion son sonats los organs emopoetics. Pòdon servir de referéncia generala las donadas numericas seguentas per la sang umana: