Anilina

Anilina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	93,058 Da
Descobridor o inventor	Otto Unverdorben, Friedlieb Ferdinand Runge, Carl Julius Fritzsche i Nikolai Zinin
Trobat en el tàxon	Camellia sinensis i fenigrec
Rol	cancerigen i carcinogen ocupacional
Estructura química
Fórmula química	C₆H₇N
SMILES canònic	Model 2D C1=CC=C(C=C1)N
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	1,02 g/cm³ (a 20 ℃, líquid)
Solubilitat	4 g/100 g (aigua, 20 ℃) 34 g/l (aigua, 20 ℃)
Moment dipolar elèctric	1,13 D
Punt de fusió	−6 ℃ −6 ℃ −6,02 ℃
Punt d'ebullició	184 ℃ (a 760 Torr) 184 ℃ 184,17 ℃ (a 101,325 kPa)
Moment dipolar elèctric	1,13 D
Pressió de vapor	0,6 mmHg (a 20 ℃)
Perill
Límit inferior d'explosivitat	1,3 % (V/V)
Límit superior d'explosivitat	11 % (V/V)
Dosi letal mínima	180 ppm 250 ppm 200 mg/kg 100 mg/kg 500 mg/kg 1.540 mg/kg 100 mg/kg 1 g/kg 350 mg/kg 150 mg/kg
Dosi letal mediana	2.500 mg/m³ 175 ppm 250 ppm 100 mg/kg 368 mg/kg 420 mg/kg 64 mg/kg 195 mg/kg 400 mg/kg 500 mg/kg 464 mg/kg 750 mg/kg 250 mg/kg 562 mg/kg 254 mg/kg 1.290 mg/kg 0,82 mg/kg 1.400 mg/kg 200 mg/kg 250 mg/kg (Rata, via oral)
Temperatura d'autoignició	615 ℃
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	19 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) 2 ppm (, Egipte, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Alemanya, Corea del Sud, Mèxic, Perú, Suïssa) 1 ppm (, Dinamarca, Islàndia, Japó, Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Regne Unit) 8 mg/m³ (, Hongria) 0,2 mg/m³ (, Índia) 5 mg/m³ (, Polònia) 0,1 mg/m³ (, Rússia) 1 mg/m³ (, Països Baixos) 5 ppm (, Filipines, Turquia)
Límit d'exposició a curt termini	10 ppm (Àustria) 4 ppm (Finlàndia, Suïssa) 32 mg/m³ (Hongria) 5 ppm (Mèxic) 20 mg/m³ (Polònia) 0,3 mg/m³ (Rússia) 2 ppm (Suècia)
Límit d'exposició sostre	0 mg/m³ (cap valor)
Punt d'inflamabilitat	158 °F 76 ℃
IDLH	381 mg/m³
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
Class IIIA combustible liquid

L'anilina, també coneguda com a fenilamina o aminobenzè, és un compost orgànic líquid. Es va destil·lar per primera vegada el 1826 i és la primera matèria de centenars de productes intermedis en la indústria de colorants.^[1]

S'embruneix a l'aire i a la llum i té una olor característica.^[2] No s'evapora fàcilment a temperatura ambient. L'anilina és lleugerament soluble en aigua i es dissol fàcilment en la majoria dels dissolvents orgànics.

L'anilina es fa servir per fabricar una àmplia varietat de productes com ara l'escuma de poliuretà, productes químics agrícoles, pintures sintètiques i colorants industrials, antioxidants, estabilitzadors per a la indústria del cautxú, herbicides, vernissos i explosius. Colorants a base d'anilina es fan servir per tenyir a la massa l'anomenada pell anilina.^[3] Pel color negre, per exemple, es fa servir la nigrosina o negre d'anilina,^[4] resultat de l'oxidació, mitjançant el dicromat de diverses molècules d'anilina.