Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Antropomorfisme

Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman

Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Aquestes realitats poden ser déus o elements naturals com animals, estrelles o planetes, muntanyes, rius, arbres, etc. La paraula ve del grec anthropos ('home') i morphe ('forma'), 'amb forma humana'.[1]

L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits: des d'un punt de vista físic, quan apreciam formes humanes en elements naturals (una arrel, un núvol…), o en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa als dibuixos animats). També es parla de personalització per referir-se a aquesta tendència.

L'antropomorfisme és un tret característic de molts mites. A la mitologia grega els déus s'assemblaven molt als homes, no només en la forma física, sinó que fins i tot tenien els seus mateixos defectes (enveja, ira, gelosia, etc.), com ja denuncià Xenòfanes.[2][3]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.30. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 7 novembre 2014]. 
  2. «Antropomorfisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Previous Page Next Page