L'aplaudiment (del llatí applaudere) és principalment l'expressió d'aprovació mitjançant palmells, per crear soroll. Sol esperar-se que els espectadors aplaudeixin després d'una representació, com ara un concert musical, un discurs públic o una obra de teatre. En la majoria dels països occidentals, els espectadors piquen de forma no sincronitzada per generar així un soroll constant; tanmateix, es tendeix de manera natural a sincronitzar-se feblement. Com a forma de comunicació no verbal de masses, l'aplaudiment és un indicador simple de l'opinió mitjana relativa del grup complet: com més sorollós i perllongat, més aprovació.[1][2]