Auge

Per a altres significats, vegeu «Auge (Ardenes)».

Auge

Tipus	personatge de la mitologia grega
Dades
Gènere	femení
Família
Mare	Neera
Pare	Àleu
Fills	Tèlef
Germans	Licurg d'Arcàdia

Segons la mitologia grega, Auge (en grec antic Αύγη), va ser una sacerdotessa d'Atena, filla d'Àleu, rei de Tegea, a l'Arcàdia, i de Neera, filla de Pereu.

Una versió molt antiga de la seva llegenda diu que Auge vivia a la cort de Laomedont, rei de Troia, i que va ser estimada per Hèracles, quan aquest heroi va anar a atacar la ciutat. Va marxar de Troia no se sap per quina raó, i va fer cap a Mísia, a la cort del rei Teutrant.

La versió més estesa, que parteix de l'Auge d'Eurípides i d'Els Misis i Els Alèades de Sòfocles, diu que un oracle havia dit a Àleu que la seva filla Auge tindria un fill que mataria els seus oncles (els Alèades), i que regnaria en lloc seu. El rei va consagrar la seva filla a la deessa Atena, amb la prohibició de casar-se sota pena de mort. Però Hèracles va passar per Tegea quan anava a Elis a lluitar contra Àugias. El rei Àleu el va acollir i l'heroi, begut després d'un gran banquet, va violar Auge sense saber que era la filla del rei. La violació va tenir lloc al santuari d'Atena, o potser al costat d'una font propera. Quan el rei va saber que la seva filla estava embarassada, la va voler matar i va posar Auge i el seu fill en un cofre i el va llançar al mar, o bé els va confiar a tots dos al mariner Naupli. Aquest Naupli, com ja havia fet abans amb Aèrope i la seva germana, va salvar la noia i el seu fill. Els va vendre a uns mercaders d'esclaus que els van portar a Mísia. El rei d'aquell país, Teutrant, que no tenia fills, es va casar amb Auge i va adoptar el seu fill, Tèlef. Una altra versió explicava que Auge va ser venuda després d'haver tingut el seu fill, i que aquest es va quedar a l'Arcàdia, abandonat a la muntanya. Una cérvola el va nodrir amb la seva llet. De gran, Tèlef, aconsellat per l'oracle de Delfos, va arribar a Mísia, a la cort de Teutrant i va retrobar la seva mare.^[1]