Bakumatsu

Història del Japó
Samurais del clan Shimazu.
Paleolític (35.000–14.000 aC Període Jōmon (14.000-400 aC) Període Yayoi (400 aC-250 dC) Període Yamato (250-710) – Període Kofun (250-538) – Període Asuka (538-710) Període Nara (710-794) Període Heian (794-1185) Shogunat Kamakura (1185–1333) – Restauració Kemmu (1333–1336) Shogunat Ashikaga (1336–1573) – Període Nanboku-chō (1336–1392) – Període Sengoku (1477-1573) Període Azuchi-Momoyama (1568–1603) – Període del comerç Nanban Període Edo (1603–1868) – Bakumatsu (1853-1867) Període Meiji (1868–1912) – Restauració Meiji (1866-1869) Període Taishō (1912–1926) – Japó en la 1a Guerra Mundial (1914-1917) Període Shōwa (1926–1989) – Expansionisme japonès – Japó ocupat (1945–1952) – Japó postocupat Període Heisei (1989-2019) – Dècada perduda (1991–2000) Període Reiwa (des del 2019)

Es denomina bakumatsu (幕末) al lapse que comprèn els darrers anys del període Edo, corresponents a la fi del shogunat Tokugawa de la història del Japó. Aquesta etapa està delimitada pels grans esdeveniments que van tenir lloc entre els anys 1853 i 1867, quan el Japó va acabar la seva política d'aïllament coneguda com a sakoku, i es va produir la transició del feudalisme sota el comandament de la figura del shogun, començant el període Meiji.^[1]

La major divisió politicoideològica durant aquest període va ser entre els Ishin Shishi, un incipient nacionalisme antioccidental que va créixer entre els Tozama-dàimios («senyors externs») i el govern del shogun, incloent-hi el cos d'elit Shinsengumi, que es va produir després de l'arribada del Comodor Matthew Perry a costes japoneses.

Finalment, els clans Satsuma i Chōshū es rebel·larien contra el règim Tokugawa, que tot i comptant amb nombroses forces, va veure com un nombre creixent dels seus antics vassalls s'unien a la revolta.

El punt decisiu del bakumatsu va ser la guerra Boshin i la batalla de Toba-Fushimi, quan les forces del shogun van ser finalment derrotades pels partidaris de l'emperador.^[2]