Bastia

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Bastia

Bastia (fr) Bastìa (co) Bastia (it)
Tipus	comuna de França
Localització
42° 42′ 00″ N, 9° 26′ 58″ E / 42.7°N,9.4494°E / 42.7; 9.4494
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Còrsega
Departament	Alta Còrsega
Capital de	Alta Còrsega Còrsega cantó de Bastia-6 cantó de Bastia-5 Golo Districte de Bastia cantó de Bastia-2 (2015–) cantó de Bastia-1 (2015–) cantó de Bastia-4 (2015–) cantó de Bastia-3 (2015–)
Població humana
Població	48.768 (2021) (2.516,41 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Bastia unitat urbana de Bastia
Superfície	19,38 km²
Altitud	30 m-0 m-963 m
Limita amb	Ville-di-Pietrabugno Furiani Barbaggio Patrimonio
Dades històriques
Esdeveniment clau 22 maig 1794 Siege of Bastia (en)
Organització política
• Alcalde	Pierre Savelli (2016–)
Identificador descriptiu
Codi postal	20200 i 20600
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	495
Altres
Agermanament amb	Erding Viareggio
Lloc web	bastia.corsica

Bastia^[1] (pronunciat [bas'tia], Bastìa en cors) és una ciutat corsa, capital del departament de l'estat francès de l'Alta Còrsega. La ciutat està situada al nord-est de l'illa de Còrsega, a la costa de la mar Tirrena. La seva població frega els 40.000 habitants. Amb l'aglomeració urbana depassa els 50.000 habitants. El nom de la ciutat deriva de l'italià bastiglia, és a dir, 'ciutadella', per la fortificació que hi van construir els genovesos al segle xiv.

Bastia és la segona ciutat de Còrsega pel que fa al nombre d'habitants i el primer port de l'illa. El sector terciari ocupa més del 80% de la població activa.

Va ser fundada pels genovesos al segle xiv (1313) i des del 1453 fou la seu del governador genovès. El 1764, amb la resta de l'illa, passà a domini francès. El 1811, en temps de Napoleó, perdé la capitalitat, que fou transferida a Aiacciu (Ajaccio en francès).

Destaquen les esglésies barroques dels segles xvii i xviii: San Ghjuvan Battista, la més gran de Còrsega; l'oratori de San Roccu, l'església de Santa Maria i la capella de Santa Croce.