Burschenschaft

Burschenschaft (plural: Burschenschaften; abreviat B! en singular i B!B! en plural) és el nom que reben a Alemanya i Àustria una classe particular de fraternitats estudiantils que difereixen de les organitzacions universitàries habituals (Studentenverbindungen) pel seu origen. A començaments del segle xix, les Burschenschaften eren associacions d'estudiants universitaris que seguien idees liberals i nacionalistes i que participaren en les Guerres Napoleòniques, i més tard foren importants per l'aplicació de les seves idees en la construcció d'un Estat alemany.

La primera d'aquestes fraternitats va ser l'anomenada Urburschenschaft de la Universitat de Jena, fundada el 1815. Després que Karl Ludwig Sand, un estudiant fanàtic assassinés el 1819 l'escriptor August von Kotzebue aquestes organitzacions varen ser prohibides pel govern reaccionari de l'època, juntament amb mesures de repressió legal com les codificades als decrets de Karlsbad. A partir d'aquell moment les organitzacions varen passar a la clandestinitat.^[1]

Modernament, pel patriotisme etnocèntric, l'exclusió de les dones i uns incidents majors, diverse Burschenschaften van desviar cap a la dreta o fins i tot a la ultradreta.^[2] Fa anys que l'organització paraigua alemanya Deutsche Burschenschaft està dividida en una ala liberal-conservadora i una ala ultradretana, i la frontera entre ambdues tendències queda fluixa. El fet que molts grups només accepten membres amb una descendència alemanya (exigien una prova d'origen «ariana») i destaquen per paraules i accions racistes, antisemítiques, filonazis… Segons un informe del Servei de protecció dels valors de la constitució (Verfassungsschutz) d'Hamburg «intenten distanciar-se de la ultradreta» però únicament per raons estratègiques.^[2] El 2014, el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) va decidir que el discurs cada vegada més völkisch i granalemany era incompatible amb els valors socialistes.^[3] A Àustria, Udo Landbauer, el cap de llista del Partit Liberal d'Àustria (FPÖ) per a la Baixa Àustria va haver de demetre quan va palesar la seva afiliació amb el Burschenschaft Germania i que llurs cançoners amb texts antisemítiques van esdevenir públics.^[4]