Malaltia objecte | infecció per Bacteroides, rickettsiosi i otitis externa |
---|---|
Dades clíniques | |
MedlinePlus | 007049 |
Risc per l'embaràs | categoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | 2,2-dichloro-N-[1,3-dihydroxy-1-(4-nitrophenyl)propan-2-yl]acetamide (en) |
Codi ATC | S02AA01, G01AA05, D10AF03, S01AA01, S03AA08, D06AX02 i J01BA01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C11H12Cl2N2O5 |
Massa molecular | 322,012 Da |
Punt de fusió | 151 ℃ |
Identificadors | |
Número CAS | 56-75-7 |
PubChem (SID) | 5959 |
IUPHAR/BPS | 10901 |
DrugBank | DB00446 |
ChemSpider | 5744 |
UNII | 66974FR9Q1 |
KEGG | C00918 |
ChEBI | 17698 |
ChEMBL | CHEMBL130 |
PDB ligand ID | CLM |
AEPQ | 100.000.262 |
El cloramfenicol és un antibiòtic bacteriostàtic d'ampli espectre obtingut per primer cop de cultius del bacteri del sòl Streptomyces venezuelae.
El cloramfenicol, també conegut com a clornitomicina, és efectiu contra gran varietat de bacteris grampositius i gramnegatius, incloent-hi molts organismes anaerobis. A causa de les resistències i de motius de seguretat, ja no s'utilitza com a antibiòtic de primera línia en nacions desenvolupades, excepte en alguns casos puntuals, de forma tòpica en infeccions oculars. Tot i així, el problema global de l'avanç de les resistències als antibiòtics més nous, ha portat a un interès en l'ús del cloramfenicol.[1] En països en vies de desenvolupament, el cloramfenicol encara s'utilitza àmpliament perquè és barat i fàcilment disponible.
L'efecte advers més greu associat amb el tractament amb cloramfenicol és la toxicitat a la medul·la òssia, que es pot manifestar de dues formes diferents: com a supressió de la medul·la òssia, que és un efecte tòxic directe del medicament i generalment reversible, i anèmia aplàstica, que és una reacció idiosincràtica (rara i difícil de predir) i en general fatal.[2]