Crannog

Un crannog (també anomenat crannóg o crannoge) és el nom donat a Escòcia i a Irlanda a una illa natural o artificial emprada per a l'habitatge. El nom també és emprat per a les plataformes de fusta construïdes sobre les aigües poc profundes dels llacs, principalment durant el neolític. Tanmateix, ens han arribat pocs vestigis d'aquestes construccions.

El nom vindria del gaèlic irlandès crann, que significa 'arbre'.^[1]

El proveïment d'aliments, amb el peix, i el sentiment de seguretat semblen haver estat les raons de l'ocupació dels crannogs. Al crannog, s'hi podia arribar des de la riba mitjançant un passatge fet de pedra, o fins i tot un pontó de fusta. Una exemple de crannog es troba al Centre del crannog escocès (Scottish Crannog centre), al Loch Tay.

L'illot d'Eilean Domhnuill sobre l'illa de North Uist seria el crannog més antic, datat del període neolític cap a 3800-3200 aC. Molts crannogs haurien estat emprats d'ençà l'edat del ferro fins al començament de l'edat mitjana, al mateix temps que els brochs i els duns.

La concentració més gran de crannogs a Escòcia s'ha trobat a la regió de Dumfries and Galloway. Tanmateix, se n'han trobat nombrosos als Highlands, així com a Irlanda.

Els crannogs han estat reconstruïts i són visibles a Craggaunowen, a Irlanda i sobre el Loch Tay, a Escòcia. A Lisnacrogher (comtat d'Antrim, Irlanda), descobert al segle xix, s'hi va trobar una important col·lecció de materials de la cultura de La Tène, particularment fundes d'espasa típiques de l'art celta.