Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Crescendo
|
Per a altres significats, vegeu «Crescendo (desambiguació)». |
Crescendo ("creixent" en italià) és un terme usat en notació musical per indicar que s'ha d'augmentar gradualment la intensitat del so, és a dir, un matís dinàmic de transició. La indicació oposada al crescendo és decrescendo.[1][2][3][4]
Aquesta indicació pertany a la categoria coneguda com a dinàmica de transició, que referint-se al fet que la intensitat d'un o més sons pot ser augmentada o disminuïda de forma gradual.[1][2][3][4] Aquestes són les indicacions directament relacionades amb el terme crescendo:
| Increment de la intensitat | |||
|---|---|---|---|
| Nom | Abreviatura | Signe | Significat |
| Crescendo | cresc. |
|
Increment progressiu de la intensitat. |
| Accrescendo | accresc. | Increment progressiu de la intensitat. | |
| Augmentando | aum. | Increment progressiu de la intensitat. | |
| Rinforzando | rf., rfz., rinf. o rinforz. | Reforçant el so progressivament. | |
L'execució de la dinàmica musical és relativa i sol ser subjectiva. Depèn de l'estil o període històric al que pertanyi l'obra, ja que existeixen certs convencionalismes estètics; però també depèn de la consideració personal i l'estat emocional de l'intèrpret. Els matisos com forte o piano no tenen un significat precís ja que són indicacions relatives i dependran de la graduació de dinàmiques que s'utilitzi en una determinada obra. Quan en una composició el matís de major intensitat és fortissimo (fff), forte (f) serà un matís d'intensitat intermèdia. Així mateix, caldrà tenir en compte l'acústica de l'espai on es va a interpretar la peça. En una sala de concert gran hauran d'exagerar-se els matisos, mentre que un lloc petit requerirà el contrari.[1][5] És igualment subjectiva l'execució de dinàmiques de transició com els crescendi i decrescendi, ja que deixen a l'intèrpret un ampli marge per decidir de quin matís parteix i en qual finalitza.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Randel, Don Michael: The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003, p. 224.
- ↑ 2,0 2,1 Pérez Gutiérrez, Mariano: Diccionario de la música y los músicos. Akal, 1985, vol. 1, p. 317.
- ↑ 3,0 3,1 Baxter, Harry & Baxter, Michael: Cómo leer música. Robinbook, 2007, p. 225.
- ↑ 4,0 4,1 Grabner, Hermann: Teoría general de la música. Akal, 2001, pp. 34-35.
- ↑ Abromont, Claude et al.: Teoría de la música. Fondo de Cultura Económica, 2005, pp. 236-237.
Previous Page Next Page
