Dihidrogen

Si cerqueu altres usos, vegeu Hidrogen (desambiguació).

Si cerqueu altres usos, vegeu Hidrogen.

Dihidrogen

Substància química	substància simple
Trobat en el tàxon	ésser humà
Estructura química
Fórmula química	H₂
SMILES canònic	Model 2D [H][H]
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	70,811 kg/m³ 1,316 kg/m³
Velocitat del so	1.101 m/s (−252,9 ℃, líquid) 1.310 m/s (27 ℃, gas)
Punt de fusió	13,96 K −259,34 ℃
Punt d'ebullició	20,39 K −252,87 ℃ (a 101,325 kPa)
Entropia molar estàndard	130,7 J/(mol K)
Entalpia de combustió	−285,8 kJ/mol
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Regulació europea de productes químics (GHS02: inflamable, GHS04: bombona de gas)

El dihidrogen^[1] és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.

En laboratori s'obté mitjançant la reacció d'àcids amb metalls com el zinc i industrialment mitjançant l'electròlisi de l'aigua. L'hidrogen s'empra en la producció d'amoníac, com a combustible alternatiu i recentment per al subministrament d'energia en les piles de combustible.

Té un punt d'ebullició de només 20,27 K (−252,88 °C) i un punt de fusió de 14,02 K (−259,13 °C). A molt alta pressió, tal com la que es produeix en el nucli dels estels gegants de gas, les molècules muden la seva naturalesa i l'hidrogen es converteix en un líquid metàl·lic (vegeu hidrogen metàl·lic). A molt baixa pressió, com la de l'espai, l'hidrogen tendeix a existir en àtoms individuals, simplement perquè és molt baixa la probabilitat que es combinin, tanmateix, quan això succeeix poden arribar a formar-se núvols d'H2 que s'associen a la gènesi dels estels.