L'estirament és una forma d'exercici físic en què un múscul, tendó específic (o grup muscular) es flexiona o s'estira deliberadament per tal de millorar l'elasticitat del la superfície muscular i aconseguir un millor to muscular.[1] El resultat és una sensació de major control muscular, flexibilitat i rang de moviment. L'estirament també s'utilitza terapèuticament per alleujar els rampes.[2][3]
En la seva forma més bàsica, l'estirar és una activitat natural i instintiva. La realitzen humans i molts altres animals. Es pot acompanyar de badall. L'estirament sovint es produeix instintivament després de despertar-se del son, després de llargs períodes d’inactivitat, o després d’haver sortit d’espais i zones confinades.
L’augment de la flexibilitat mitjançant l'estirament és un dels aspectes bàsics de la forma física. És freqüent que els esportistes s'estirin abans, per escalfar-se, i després de fer exercici, per intentar reduir el risc de lesions i augmentar el rendiment.[4]
L'estirament pot ser perillós quan es realitza de forma incorrecta. Hi ha moltes tècniques d’estiraments en general, però segons quin grup d’estiraments s'utilitzi, algunes tècniques poden ser ineficaçes o perjudicials. Aquests errors poden provocar hiperlaxitud, inestabilitat o dany permanent als tendons, lligaments i fibres muscular.[5] Per tant, la naturalesa fisiològica de l'estirament i les teories sobre l'efecte de diverses tècniques estan sotmeses a una intensa investigació.
Tot i que l'estirament estàtic forma part d’algunes rutines d’escalfament, un estudi del 2013 va indicar que debilita la musculatura. Per aquesta raó, es recomana un escalfament dinàmic actiu abans de fer exercici en lloc d’estiraments estàtics.[6]