Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Estressor

Un estressor o factor d'estrès és un agent químic o biològic, una condició ambiental, un estímul extern o un esdeveniment considerat com causant estrès a un organisme.[1] Psicològicament parlant, un estressor pot ser un esdeveniment o un entorn que l'individu consideri exigent, desafiant i/o amenaçador amb la seguretat individual.[2]

Els esdeveniments o objectes que poden desencadenar estrès poden incloure:

  • factors d'estrès ambiental (hipotèrmia o hipertèrmia, nivells de so elevats, sobre-il·luminació, aglomeracions)
  • esdeveniments d'estrès diaris (per exemple, trànsit, perdre les claus, diners, qualitat i quantitat d'activitat física)
  • canvis vitals (per exemple, divorci, dol)
  • estressors del lloc de treball (per exemple, alta demanda de treball, baix control del treball, esforços repetits o sostinguts, esforços contundents, postures extremes, trastos d'oficina[3])
  • estressors químics (per exemple, tabac, alcohol, altres drogues)
  • estressors socials (per exemple, exigències socials i familiars)

Els estressors poden provocar, internament, respostes físiques, químiques i mentals. Els estressors físics produeixen tensions mecàniques sobre la pell, els ossos, els lligaments, els tendons, els músculs i els nervis que provoquen deformació dels teixits i (en casos extrems) destrucció del teixit. Les tensions químiques també produeixen respostes biomecàniques associades amb el metabolisme i la reparació de teixits. Els estressants físics poden produir dolor i deteriorar el rendiment laboral. El dolor i deteriorament crònics que requereixen atenció mèdica poden derivar d'estressors físics extrems o d'un temps de recuperació insuficient entre exposicions successives.[4][5] Un estudi recent demostra que el desordre físic a l'oficina podria ser un exemple d'estressor físic en un entorn laboral.[3]

Els estressors també poden afectar el funcionament i el rendiment mental.

  1. Sato, Tadatoshi; Yamamoto, Hironori; Sawada, Naoki; Nashiki, Kunitaka; Tsuji, Mitsuyoshi Toxicology, 227, 3, 10-2006, pàg. 248–261. DOI: 10.1016/j.tox.2006.08.009. PMID: 16962226.
  2. Deckers, Lambert (2018). Motivation Biological, Psychological, and Environmental. New York, NY: Routledge. pp. 208-212. ISBN 978-1-138-03632-1
  3. 3,0 3,1 Roster, Catherine A.; Ferrari, Joseph R. Environment and Behavior, 13-01-2019, pàg. 001391651882304. DOI: 10.1177/0013916518823041. ISSN: 0013-9165.
  4. National Research Council. Musculoskeletal Disorders and the Workplace: Low Back and Upper Extremities. Washington, DC: The National Academies Press. National Academy Press, 2001, p. 512. ISBN 0-309-07284-0. 
  5. National Research Council. Work-Related Musculoskeletal Disorders: Report, Workshop Summary, and Workshop Papers. National Academy Press, 199, p. 240. ISBN 0-309-06397-3 [Consulta: 27 abril 2020].  Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.

Previous Page Next Page






Stressor AF عامل الضغط Arabic Стресор Bulgarian Stressor German Stressor English استرس‌زا FA Սթրեսոր HY Stressor Italian ストレッサー Japanese Стрессорлар KK

Responsive image

Responsive image