Estroncianita | |
---|---|
Estroncianita d'Eslovàquia | |
Fórmula química | SrCO₃ |
Epònim | Sròn an t-Sìthein |
Localitat tipus | Sròn an t-Sìthein |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.04 |
Dana | 14.01.03.03 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | prismàtic, acicular, pseudohexagonal, columnar a fibrós, granular, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 5.1 Å, b = 8.4 Å, c = 6.0 Å; Z = 4 |
Grup puntual | ortoròmbica - dipiramidal |
Massa molar | 147.63 g |
Color | blanc, gris, groc, verdós, rosa, violeta |
Macles | molt comunes, generalment en contacte, rarament penetració, també repetides |
Exfoliació | gairebé perfecta {110}, pobre {021} |
Fractura | desigual a semiconcoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3,5 |
Lluïssor | vítria, grassa |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 3,74 a 3,78 Les peces transparents són més pesants que les altres |
Densitat | 3,7 |
Propietats òptiques | biaxial(-) |
Índex de refracció | nα = 1.52, nβ = 1.66, nγ = 1.67 |
Birefringència | 0,15 |
Angle 2V | mesurat 7°, calculat: 12° a 8° |
Fluorescència | gairebé sempre fluorescent |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Str |
Referències | [1] |
L'estroncianita (en anglès strontianita)[2] és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descoberta l'any 1791 per Friedrich Gabriel Sulzer, i rep el seu nom de la localitat de Strontian (Escòcia). És l'anàleg d'estronci de la witherita. Pertany al grup de l'aragonita de minerals.[3]