Fluorita | |
---|---|
Fluorita (blau) amb pirita (daurat). | |
Fórmula química | CaF₂ |
Epònim | corrent |
Localitat tipus | Jáchymov |
Classificació | |
Categoria | Halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AB.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AB.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.07 |
Dana | 9.2.1.1 |
Heys | 8.4.7 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | Cúbic |
Hàbit cristal·lí | Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. |
Estructura cristal·lina | a = 5.4626Å |
Grup puntual | Classe (H-M): m3m (4/m 3 2/m) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm3m |
Color | Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre |
Macles | En {111}, normalment com a cubs que s'interpenetren; també en macles tipus espinel·la |
Exfoliació | Perfecta en {111}. S'exfolia fàcilment |
Fractura | Estellada; subconcoidal |
Tenacitat | Fràgil |
Duresa (Mohs) | 4 (espècie mineral de referència (Mohs)) |
Lluïssor | Vítria |
Color de la ratlla | Blanc |
Diafanitat | Transparent |
Densitat | 3,175 a 3,56 g/cm³ (mesurada); 3,181 g/cm³ (calculada). El rang normal de densitats oscil·la entre 3,175 i 3,184; a mesura que es dona una substitució per terres rares la densitat va augmentant substancialment. |
Propietats òptiques | Isotròpica, biaxial (+) |
Índex de refracció | n = 1.433 - 1.448 |
Birefringència | No (δ = 0.000; els minerals isòtrops mai no presenten birefringència). Pot presentar birefringència dèbil en cristalls deformats sota pressió. |
Pleocroisme | No (els minerals isòtrops mai presenten pleocroisme) |
Angle 2V | (Isotròpic) |
Dispersió òptica | No |
Fluorescència | Blava sota llum ultraviolada d'ona curta; aquesta fluorescència es genera per la presència d'erbi; altres colors es poden donar per altres activadors: per exemple, blanc i crema per la matèria orgànica. També colors vermell, rosa i blanc. Pot ser fosforescent. |
Punt de fusió | 1360 °C |
Solubilitat | Descomposta per H₂SO₄. Lleugerament soluble en HCl. Lleugerament soluble en aigua: 0,016 grams per litre a 18 °C. |
Impureses comunes | Y, Ce, Si, Al, Fe, Mg, Eu, Sm, O, Cl i matèria orgànica |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Flr |
Referències | [1][2][3] |
La fluorita és un mineral de la classe dels halurs compost per fluorur de calci, CaF₂. Va ser descoberta l'any 1529 i va rebre el seu nom l'any 1797 de Carlo Antonio Galeani Napione, del llatí fluere, 'fluir'. Pertany i dona nom al grup de la fluorita de minerals.[4]
La fluorita sol presentar un hàbit cúbic o més rarament dodecaèdric; també és freqüent trobar cristalls amb morfologies pseudooctaèdriques a conseqüència de l'exfoliació de la fluorita. També presenta una enorme varietat de colors a conseqüència de centres de color o de la presència d'alguns elements cromòfors dins de la seva estructura; molts espècimens presenten fluorescència en ser irradiats amb llum ultraviolada. És un mineral que es troba arreu del món i pot aparèixer tant com a mineral accessori de roques ígnies o metamòrfiques o com a ciment en algunes roques sedimentàries; es forma sobretot com a mineral fruit de l'activitat hidrotermal. Els principals usos de la fluorita estan relacionats amb les indústries química, metal·lúrgica, òptica i ceràmica. Ha estat un mineral important per a la fabricació d'àcid fluorhídric i també és emprat com a gemma.[5]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :9