Fonendoscopi

El fonendoscopi, conegut també com a estetoscopi, és un producte sanitari usat en medicina, infermeria i veterinària per a escoltar els sons interns dels cossos humà i animal. Generalment s'usa en l'auscultació dels batecs cardíacs o els sorolls respiratoris, encara que algunes vegades també s'usa per a objectivar sons intestinals o bufs per fluxos anòmals sanguinis en artèries.

El fonendoscopi fou inventat a França pel metge René Théophile Hyacinthe Laënnec el 1816. Aquest, a causa de la vergonya que sentia d'acostar la seva orella al pit de les pacients, va crear un cilindre de fusta de 30 cm de llarg, origen de l'instrument.

Les investigacions publicades al "Tractat sobre Percussió i Auscultació" (1839), de Josef Skoda, van permetre dotar aquest signe nosològic de pragmatisme clínic científic notable, que arriba fins al present.

Està constituït per dos tubs de goma que acaben en dues olives que s'adapten a cau d'orella i a més aquests tubs enllacen amb un altre que conté un diafragma i una campana que amplifiquen els sons d'auscultació.