Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Haplorrins
Haplorhini  | |
|---|---|
 mona esquirol comuna | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Subordre | Haplorhini Pocock, 1918 |
| Famílies | |
.svg){kind=icon}
Els haplorrins (Haplorhini, del grec haplos, 'simple' i rhinos, 'nas'), són un ample grup de primats entre els quals s'inclouen els humans. S'anomenen així per què manquen d'una membrana al voltant dels narius (rinari) i de vibrisses al musell, al contrari que els primats estrepsirrins com els lèmurs. Aquestes dues característiques apareixen també en molts d'altres mamífers: rates, gossos, etc.
Els haplorrins han perdut la funció de l'enzim terminal que fabrica la vitamina C, mentre que els estrepsirrins, com la majoria dels altres grups de mamífers, han mantingut aquest enzim i la capacitat de fabricació de la vitamina C.[1]
El rinari sol estar dividit horitzontalment en dues seccions i hi ha autores que consideren el solc de sota de la nariu dels haplorrins un vestigi d'aquesta segmentació. Tots els haplorrins tenen un úter de cambra única, a excepció dels tàrsids, que tenen un úter bicorne com els estrepsirrins. Solen parir una única cria i el temps que passen amb ella és més llarg que el dels estrepsirrins. A més a més, el cos és més gros, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns.
- ↑ Pollock, J. I.; Mullin, R. J. «Vitamin C biosynthesis in prosimians: Evidence for the anthropoid affinity of Tarsius». American Journal of Physical Anthropology, 73, 1, 1987, pàg. 65–70. DOI: 10.1002/ajpa.1330730106. PMID: 3113259. (anglès)
Previous Page Next Page
