![]() | |
Substància química | tipus d'entitat química ![]() |
---|---|
Massa molecular | 369,82109392 Da ![]() |
Rol | soil pollutants (en) ![]() ![]() ![]() |
Estructura química | |
Fórmula química | C₁₀H₅Cl₇ ![]() |
![]() | |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D ![]() |
Propietat | |
Densitat | 1,66 g/cm³ (a 20 ℃) ![]() |
Solubilitat | 0,0006 g/100 g (aigua, 20 ℃) ![]() |
Punt de fusió | 95 ℃ ![]() |
Punt de descomposició | 145 ℃ ![]() |
Pressió de vapor | 0,0003 mmHg (a 25 ℃) ![]() |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) ![]() |
IDLH | 35 mg/m³ ![]() |
L'heptaclor és un compost organoclorat que va ser utilitzat com a insecticida. Està englobat dins els insecticides ciclodiens. En 1962, el llibre Primavera Silenciosa de Rachel Carson va qüestionar la seguretat del heptaclor i d'altres insecticides clorats. Degut a la seva estabilitat estructural, l’heptaclor pot persistir al medi ambient al llarg de dècades. Arran d'això és un plaguicida prohibit, sota totes les seves formulacions, pel Conveni de Rotterdam, per ser nociu per a la salut humana i el medi ambient.[1] El heptaclor es converteix fàcilment en l'epoxiheptaclor, més potent que l'heptaclor, una vegada que entra al medi ambient o el cos.