Hofburg | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (de) Hofburg | |||
Dades | ||||
Tipus | Castell, château, palau, residència oficial, destí turístic, museu i bé cultural | |||
Arquitecte | Filiberto Lucchese | |||
Construcció | 1279 | |||
Obertura | 1913 | |||
Ús | residència oficial | |||
Cronologia | ||||
27 novembre 1992 | incendi | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Innere Stadt (Àustria) | |||
Localització | Ballhausplatz (en) , 1 Josefsplatz (en) , 3, 4 | |||
| ||||
Format per | Amalienburg (en) Schweizertrakt (en) Reichskanzleitrakt (en) Paradeisgartl, Vienna (en) Zeremoniensaaltrakt (en) Neue Burg (en) Stallburg (en) Corps de Logis (en) Michaelertrakt (en) Josefsplatz (en) Redoutensaaltrakt (en) Leopoldinischer Trakt (en) Äußeres Burgtor (en) Burggarten (en) Hofbibliothek (en) Festsaaltrakt (en) | |||
Lloc web | hofburg-wien.at | |||
El Hofburg o antic Palau Imperial de Viena, és el primer entre els edificis de la capital austríaca per la seva magnificència i tradicions, que es remunta als temps de Rodolf d'Habsburg (1273-91).
Actualment hi tenen la seu nombrosos museus i institucions culturals. També hi té la seva residència oficial el President de la República d'Àustria.
Entre les institucions ubicades en diverses estances del Palau de Hofburg sobresurten l'Escola Espanyola d'Equitació i la Biblioteca Nacional d'Àustria així com nombrosos museus entre els quals la cambra del tresor, el Museu d'Etnologia (Museum für Völkerkunde), l'Albertina (importantíssima col·lecció de gravats i dibuixos, inclosa la famosa "Llebre" d'Albrecht Dürer) i el museu dedicat a l'emperadriu Sissi. Sense oblidar que també formen part del mateix complex, a l'altra banda de la Ringstrasse, les antigues cavallerisses reials, transformades en un important centre cultural (MuseumsQuartier) i els museus d'història de l'art i d'història natural.
Les seves modificacions i renovacions no cessaren mai. La façana principal obeeix als plànols que deixà Fischer von Erlach. Es construí amb reformes i afegitons de 1890 a 1893. El seu cos central, amb la rica cúpula daurada, té 54 metres d'altura. La porta central és de 14 metres d'alçada i té rics adornaments en ferro, com també les laterals i les finestres. A ambdós cantons de la porta hi quatre poderosos grups: Hércules matant l'hidra, per Edmond d'Hofmann; Hércules alliberant Hesione, de Johann Scherpe; Hércules alliberant Prometeu, de Joseph Lax; Hércules portant el cerber de l'altre món, d'Antoine Paul Wagner. A un i altre cantó de l'arc central superior hi ha dos genis tocant les seves trompetes portant les armes de la dinastia i amb corona, i també taules commemoratives.