Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Huichol
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 36.856 (2010) |
| Parlants nadius | 47.625 (2020 ) |
| Autòcton de | Jalisco, Nayarit, Durango, Zacatecas |
| Estat | Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües corachol | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI) |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | hch |
| ISO 639-3 | hch |
| Glottolog | huic1243 |
| Ethnologue | hch |
| UNESCO | 1491 |
| IETF | hch |
| Endangered languages | 6569 |
El huichol és una llengua de la família utoasteca parlada a Mèxic pels huichols, que es diuen a si mateixos Wixarika i habiten en els estats mexicans de Nayarit, Zacatecas i Jalisco. Està reconeguda per la "Llei de Drets Lingüístics" com una "llengua nacional"[1] de Mèxic, juntament amb altres 62 llengües indígenes i el castellà. El nom huichol prové de l'adaptació al nàhuatl de l'autònim wixarika, perquè en huichol la a es pot sentir com o; r i l són al·lòfons i la pronunciació de x que era sibilant va ser interpretada com a africada tz entre els segles XVII y XVIII (època en què va poder ocórrer el préstec de la paraula), més la pèrdua de la síl·laba -ca, va donar com a resultat huitzol en nàhuatl i la seva castellanització huichol.[2]
- ↑ «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas (2003, SEP)». Arxivat de l'original el 2009-10-12. [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ Iturrioz Leza, J. L. «Etimología de las palabras wisalika y huichol». Guadalajara, Niuki / Revista cuatrimestral de divulgación académica y cultural, No. 2 mayo-agosto 2007. pp. 19-31. ISSN 1870-9613.
Previous Page Next Page
