Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Labirintulomicets

Infotaula d'ésser viuLabirintulomicets
Labyrinthulomycetes Modifica el valor a Wikidata

Aplanochytrium sp.
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneChromista
SubregneHarosa
FílumBigyra
SubfílumSagenista
ClasseLabyrinthulomycetes Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Labyrinthulea Modifica el valor a Wikidata
Gèneres

Labirintulomicets (ICBN) o Labyrinthulea[1] (ICZN) és un grup de protistes sapròfits o paràsit, que apareixen sobre algues, fanerògames marines o restes orgàniques submergits. Tenen com a tret distingit la presència de botrosomes, òrgans situats a la membrana, que produeixen una beina ectoplàsmica que protegeix a les cèl·lules i intervé en la captació dels aliments.

Només hi ha un ordre, el de les Laberintulales[2] (ICZN). Al començament, les espores es fixen i reabsorbeixen els seus flagels. Després, comencen a actuar els botrosomes, cadascun dels quals segrega cap a l'exterior una evaginació rica en polisacàrids mucilaginosos. La fusió d'aquestes evaginacions origina una beina contínua, delimitada per dins i per fora per plasmalemma, que va creixent, al mateix temps que les cèl·lules vegetatives es divideixen, i es van ramificant i anastomosant. S'origina així la xarxa ectoplàsmica, a l'interior de la qual les cèl·lules vegetatives, normalment fusiformes, es desplacen activament mentre els tubs, de parets elàstiques, s'ajusten a elles. Quan es formen zoòspores, aquestes són típicament heterocontes, amb un flagel anterior dotat de mastigonemes, i un altre posterior, llis i més llarg, ambdós inserits en posició lateral, al costat d'una taca ocular ataronjada.

La major part dels Labirintulomicets són sapròfits o paràsits poc especialitzats d'algues (p. ex. Laminaria) o fanerògames marines (p. ex. Zostera). Una espècie del gènere Labyrinthula provoca una malaltia epidèrmica, en la fanerògama aquàtica Zostera marina, arribant a formar sorus de centenars de cèl·lules, que produeixen espores sense flagels, encara que altres espècies produeixen zoòspores.

  1. Cavalier-Smith, T. «Sagenista and bigyra, two phyla of heterotrophic heterokont chromists». Archiv für Protistenkunde, 148, 3, 1997, pàg. 253–267. DOI: 10.1016/S0003-9365(97)80006-1.
  2. «www.ncbi.nlm.nih.gov». [Consulta: 4 abril 2009].

Previous Page Next Page