Una microxarxa és un grup local de fonts d'electricitat de generació descentralitzada. Segons el cas, pot funcionar en mode insular o connectada i sincronitzada amb la xarxa sincronitzada de transport i distribució de corrent.[1][2] Podria ser l'inici d'un canvi de model de subministrament d'energia: del model de poques centrals elèctrics centralitzat a una teranyina de microxarxes, amb una reducció del cost del transport i del risc d'avaria major.[3]
Fins fa poc, les microxarxes servien sobretot per tenir solucions de recanvi per a instal·lacions vitals: hospitals, magatzems refrigerats, serveis de securitat… en cas d'interrupció o d'avaria a la macroxarxa, més sovint amb generador amb combustible fòssil com el dièsel. L'augment de la producció descentralitzada d'energia renovable obre perspectives noves per la creació de xarxes locals. És a més una solució per proveir d'electricitat poblacions aïllades de manera autònoma.[4][5] A més, el cost de la producció local prop del lloc de consum baixa cada dia i sovint pot ser inferior al preu de la llum distribuïda.[6] Ara la revolució digital, la intel·ligència artificial i la millora qualitat i capacitat dels sistemes d'emmagatzematge es fan possible de subministrar un corrent estable a un preu assequible mitjançant una xarxa intel·ligent, cosa que abans només era possible amb grans instal·lacions centralitzades, propietat de les grans companyies energètiques.[7] Per instal·lacions vitals, es fan servir cada dia més sistemes híbrids (renovable/dièsel) i intel·ligents per tal de millorar-ne l'estabilitat, la continuat i l'eficiència.[8]
Com que els consumidors participen en el cost de la macroxarxa de distribució, a molts països les microxarxes altres que per a l'autoconsum, són prohibides o sotmesos a restriccions dràstiques, segons els uns per garantir la qualitat de la xarxa general i l'estabilitat del subministrament per a tots, segons els altres una protecció amagada del monopoli de fet de les grans elèctriques.[9] L'octubre 2018 el govern de Valònia va ser un dels primers per canviar la llei i possibilitar microxarxes col·lectius. Aquest canvi haurà de permetre, per exemple, a un consorci de llogaters d'explotar junts una instal·lació fotovoltaïca, a uns empresaris a un polígon industrial de connectar els seus generadors o a una immobiliària de construir un barri amb energia renovable local.[10] Una microxarxa compartida entre alguns actors de proximitat és més eficient i costa menys que una instal·lació d'autoconsum individual.[10] L'abril 2019, l'Estat espanyol també va adaptar les regles per a les microxarxes[11] i va introduir en la llei el concepte i les regles d'«autoconsum col·lectiu».[12]