![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Contorna | La Garrocha (es) ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||||
Alcalde d'Olot | Josep Berga i Vayreda | ||||
Nome oficial | Olot (ca)[1] | ||||
Nomatu |
La ciutat dels volcans (ca) La cité des volcans (fr) Die Stadt der Vulkane (de) | ||||
Códigu postal |
17800 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 42°10′56″N 2°29′20″E / 42.1822°N 2.489°E | ||||
![]() | |||||
Superficie | 29 km² | ||||
Altitú | 443 m[2] | ||||
Llenda con | La Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Les Preses, La Vall d'en Bas y Riudaura | ||||
Demografía | |||||
Población |
38 822 hab. (2024) - 17 569 homes (2019) - 17 659 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
100% de La Garrocha (es) ![]() | ||||
Densidá | 1338,69 hab/km² | ||||
Viviendes | 392 (1553) | ||||
Más información | |||||
Fundación | 1206 | ||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
Llocalidaes hermaniaes | Notre-Dame-de-Bondeville y Thuir | ||||
olot.cat | |||||
![]() |
Olot ye un conceyu de la provincia de Girona, Cataluña. Ye capital de la comarca de Garrotxa, especialmente conocida polos sos llugares d'interés natural; bastante ye que tol so términu municipal atópase dientro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrocha. Los volcanes (toos ellos escastaos) más conocíos y visitaos son el de Santa Margarita, Croscat y el Volcán Montsacopa tamién conocíu como Sant Francesc. El Croscat ye famosu por cuenta de que'l terrén ta "cortáu" y pueden apreciase perfectamente los estratos xeolóxicos, atopándose al so pie'l Xardín Botánicu de Vexetación Natural Olotense. Tamién espierta un gran interés el fayedal de Jordá, un inmensu monte de fayes esquisitu pa perdese y pasiar, tanto a cuerpu como en bicicleta, a caballu o en carruaxe.
Cabo mentar l'arte y la industria d'estatuaria relixosa que dende'l sieglu XIX establecer por tola ciudá, siendo'l máximu representante "L'Arte Cristiano", fundáu por Marià Vayreda y esistente güei día, onde trabayaron ente munchos otros los notables escultores Miguel Blay y Josep Clarà. Anguaño la Escuela d'Arte y Diseñu Cimeru de Olot convirtióse nel centru d'enseñances artístiques de la provincia de Girona y ufierta dende Bachilleratu Artísticu hasta Estudios de Grau Cimeru.
Unu de los ases turísticos de Olot ye'l so cocina, la llamada "cocina volcánica". Una de los sos meyores y más conocíes recetes son les pataques de Olot[3] (Patates d'Olot).
Tamién ye d'importancia mentar la Plaza de Toros de Olot, que data del añu 1859, siendo la más antigua de Cataluña y la segunda d'España.