Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Qadiriyya

Infotaula d'organitzacióQadiriyya
(ar) الطَّرِيقَةُ الْقَادِرِيَّةُ Modifica el valor a Wikidata

EpònimAbd-al-Qàdir al-Jilaní Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipustariqa Modifica el valor a Wikidata
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciósegle XII
FundadorAbd-al-Qàdir al-Jilaní Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deSufi orders in Algeria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Els qadiriyya o la tariqa qadirita (àrab: الطريقة القادرية, aṭ-ṭarīqa al-qādiriyya) són una important tariqa o confraria sufí que pren el nom del seu fundador, Abd-al-Qàdir al-Jilaní (mort el 1166), cap d'una madrassa hanbalita a Bagdad. Els seus fills van estendre la predicació i la confraria es va difondre arreu tot arrelant especialment al nord d'Àfrica.

Aquesta confraria és una de les més esteses del món, amb branques a l'Afganistan, l'Índia, Bangladesh, Pakistan, Turquia, els Balcans i la Xina,[1] així com a l'Àfrica i especialment al Marroc, on la branca buixixiyya, liderada pel xeic Sidi Hamza al-Qadirí al-Buixixí, considerat un "mestre vivent", és molt popular. També hi ha petits grups de seguidors als Estats Units i a Europa occidental; l'escriptora suïssa Isabelle Eberhardt (1877-1904) era adepte del qadirisme, així com el compositor indi de música de pel·lícules A. R. Rahman (nascut el 1966).[2]

El 1830, el cap de la branca qadirita algeriana, Muhyi-d-Din, fou escollit per dirigir la guerra contra els francesos; aquest hi va renunciar, però va permetre que el seu fill Abd-al-Qàdir prengués la direcció del moviment. Abd-al-Qàdir va basar en part el seu poder en l'organització preexistent de la tariqa. Posteriorment la confraria va donar suport a les autoritats franceses i el 1879 es va negar a col·laborar en una revolta local a l'Aurès; també va donar suport als francesos a Ourgla i a El-Oued. El seu cap, Si Muhammad ibn Taib, va morir lluitant pels francesos a Charouin, a la regió d'Orà, el 2 de març de 1901.

  1. Dru Gladney. "Muslim Tombs and Ethnic Folklore: Charters for Hui Identity"[Enllaç no actiu] Journal of Asian Studies, Agost 1987, Vol. 46 (3): 495-532; pp. 48-49, document PDF.
  2. Rangan, Baradwaj; Suhasini, Lalitha. «A R Rahman – The Rolling Stone Interview», 14-06-2008. [Consulta: 16 novembre 2008].[Enllaç no actiu]

Previous Page Next Page