![]() | |
Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | Ristocetin A (en) ![]() ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C94H108N8O44 ![]() |
Massa molecular | 2.066,6615888 Da ![]() |
Identificadors | |
Número CAS | 1404-55-3 ![]() |
PubChem (SID) | 16204749 i 170843004 ![]() |
ChemSpider | 21106475 ![]() |
ChEBI | 85129 ![]() |
ChEMBL | CHEMBL1095986 ![]() |
AEPQ | 100.014.336 |
La Ristocetina és un antibiòtic, obtingut a partir d'Amycolatopsis lurida, que anteriorment s’utilitzava per tractar infeccions per estafilococs.[1] Ja no s’utilitza clínicament perquè va provocar trombocitopènia i aglutinació de plaquetes.[2] Ara s’utilitza únicament per analitzar aquestes funcions in vitro en el diagnòstic de malalties com la malaltia de von Willebrand (mWD) i la síndrome de Bernard-Soulier.[1] L'aglutinació plaquetària causada per la ristocetina només pot produir-se en presència de factors de von Willebrand multimers, de manera que si s’afegeix ristocetina a la sang que no té el factor (o el seu receptor, vegeu més avall), les plaquetes no s’agruparan.[3]
Mitjançant un mecanisme desconegut, l'antibiòtic ristocetina fa que el factor von Willebrand s’uneixi al receptor de plaquetes glicoproteïna Ib (GpIb), de manera que quan s’afegeix ristocetina a la sang normal, provoca aglutinació.[3]
En alguns tipus de malalties de WD (tipus 2B i tipus de plaquetes), fins i tot quantitats molt petites de ristocetina causen agregació plaquetària quan s’utilitza plasma ric en plaquetes del pacient.[4]