Back ریستوستین AZB Ristocetin German Ristocetin English ریستوستین FA Ristocétine French Ristocetina Italian Ristocetyna Polish Ristocetin SH Ristocetin Serbian Ристоцетин Ukrainian
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | Ristocetin A (en)   |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C94H108N8O44 |
| Massa molecular | 2.066,6615888 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 1404-55-3 |
| PubChem (SID) | 16204749 i 170843004 |
| ChemSpider | 21106475 |
| ChEBI | 85129 |
| ChEMBL | CHEMBL1095986 |
| AEPQ | 100.014.336 |
La Ristocetina és un antibiòtic, obtingut a partir d'Amycolatopsis lurida, que anteriorment s’utilitzava per tractar infeccions per estafilococs.[1] Ja no s’utilitza clínicament perquè va provocar trombocitopènia i aglutinació de plaquetes.[2] Ara s’utilitza únicament per analitzar aquestes funcions in vitro en el diagnòstic de malalties com la malaltia de von Willebrand (mWD) i la síndrome de Bernard-Soulier.[1] L'aglutinació plaquetària causada per la ristocetina només pot produir-se en presència de factors de von Willebrand multimers, de manera que si s’afegeix ristocetina a la sang que no té el factor (o el seu receptor, vegeu més avall), les plaquetes no s’agruparan.[3]
Mitjançant un mecanisme desconegut, l'antibiòtic ristocetina fa que el factor von Willebrand s’uneixi al receptor de plaquetes glicoproteïna Ib (GpIb), de manera que quan s’afegeix ristocetina a la sang normal, provoca aglutinació.[3]
En alguns tipus de malalties de WD (tipus 2B i tipus de plaquetes), fins i tot quantitats molt petites de ristocetina causen agregació plaquetària quan s’utilitza plasma ric en plaquetes del pacient.[4]
- ↑ 1,0 1,1 «El valor de la agregometría en el diagnóstico diferencial de alteraciones plaquetarias». Acta Médica Grupo Ángeles, 1-2010, pàg. 25-32.
- ↑ Rovira Girabal, Núria. «Trastorns hematològics comuns». CIAP, 2017. [Consulta: 7 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Blood Test: von Willebrand Factor (vWF) Activity – Ristocetin Cofactor». Rady Children's Hospital, 2014. [Consulta: 7 agost 2021].
- ↑ «Fisiología plaquetaria, agregometría plaquetaria y su utilidad clínica – Medicina Interna de México» (en castellà). Medicina Interna de México, 34, 2, 10-03-2018. DOI: 10.24245/mim.v34i2.1908. ISSN: 0186-4866.