Ictalurus punctatus | |
Període | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Siluriformes Cuvier, 1817 |
Nomenclatura | |
Epònim | vibrissa |
Els siluriformes o peixos gat (Siluriformes) constitueixen un ordre de peixos osteïctis.[3] Tenen una distribució cosmopolita: viuen, tret de dues famílies, a les aigües dolces de tots els continents (sobretot de l'Amèrica Central, Amèrica del Sud, Àsia, Àfrica i Europa), llevat de l'Antàrtida.[4] Són depredadors, però també mengen substàncies vegetals.[5]
Com a grup ampli que són tenen una morfologia i dimensions diverses (algunes espècies poden assolir els 2,7 m de llargària total i els 293 kg de pes).[5] Tenen una cadena d'ossets derivats de les vèrtebres que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu. Cua homocerca. El primer radi de l'aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses,[6] i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa. Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates. Poden tindre fins a cinc parells de barbes de llargada variable, d'aquí la denominació de peix gat. Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies.[7][8][9]