Back ستيشوفيت Arabic Stishovit German Stishovite English Stishovita Spanish Stishovita EU Stishovite French סטישהוביט HE Stishovite Italian スティショバイト Japanese Stishovitt NN
 Stishovita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | SiO₂ |
| Epònim | Sergey Stishov (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids; (Grup del rútil) |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DA.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.01b |
| Dana | 4.4.1.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | agregats i partícules per sota del micròmetre. |
| Estructura cristal·lina | = 4,1772(7) Å, c = 2,6651(4) Å; V=46.50 Å3 |
| Grup puntual | (H-M): 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal - bipiramidal; Grup espacial: P42/mnm |
| Grup espacial | space group P4₂/mnm (en) |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 7,5 a 8 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 4,35 g/cm³ (mesurada); 4,29 g/cm³ (calculada) |
| Solubilitat | en àcid fluorhídric |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Sti |
| Referències | [1][2] |
La stishovita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la coesita, la tridimita i la cristobalita. és un polimorf d'alta pressió; es forma per sobre dels 1200 graus centígrads (C°) i uns 100 quilobars. Se sol trobar en cràters d'impacte meteorític afectats per metamorfisme d'impacte d'alta pressió.[1] La seva localitat tipus es troba al Meteor Crater, Arizona, Estats Units.
El seu nom prové de Sergei Mikhailovich Stishov, un cristal·lògraf de l'Acadèmia de les Ciències de Moscou, Rússia, que va ser qui va sintetitzar el compost per primer cop l'any 1962.[2]
- ↑ 1,0 1,1 «Stishovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Stishovite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 16 juliol 2015].