Back ثاليدوميد Arabic Talidomida AST تالیدومید AZB Талидомид Bulgarian Thalidomid Czech Thalidomid CY Thalidomid Danish Thalidomid German Θαλιδομίδη Greek Thalidomide English
La talidomida és un fàrmac teratogènic (que provoca malformacions congènites), que va ser receptat entre els anys 1956 i 1963 com a sedant i com a calmant de les nàusees durant els tres primers mesos de l'embaràs. Com a sedant va tenir un gran èxit popular, ja que no causava gairebé cap efecte secundari i en cas d'ingestió massiva no era letal. Aquest medicament va provocar milers de naixements de nadons afectats de dysmelia (del grec dys, "falta", i melos, "membre"); és a dir, naixien sense braços o sense cames o, en els casos més extrems, sense els quatre membres.
La talidomida afectava els fetus de dues maneres: o bé quan la mare prenia el medicament directament com a sedant o calmant de nàusees o bé quan era el pare qui en prenia, ja que la talidomida afecta l'esperma i transmet els efectes nocius ja en el moment de la concepció. Quan es van comprovar els efectes teratogènics del medicament, aquest va ser retirat amb més o menys celeritat en els països on havia estat receptat sota diferents noms. Espanya va ser dels últims estats a retirar-lo l'any 1963.
La fórmula química de la talidomida és la següent: C13H10N₂O₄ (pes molecular: 258,23) La seva estructura química es mostra a la figura de la dreta.
La talidomida va ser receptada sota aquests noms (entre altres): Imidan, Varian, Contergan, Gluto Naftil, Softenon, Noctosediv, Entero-sediv, Entero-Sediv-Suspenso. A partir del moment en el qual va ser retirada, hi hagué un creixent interès clínic per la talidomida, i va ser introduïda com a agent immunomodulador emprat principalment en combinació amb dexametasona per tractar el mieloma múltiple. El fàrmac és un teratogen potent en els peixos zebra, pollastres,[1] conills i primats, fins i tot en els humans: es poden produir greus defectes de naixement si la talidomida es pren durant l'embaràs.[2]
La talidomida es va vendre en diversos països arreu del món des de l'any 1957 fins al 1961, any en què va ser retirada del mercat després d'haver estat considerada causant de defectes de naixement en allò que va ser anomenat “una de les majors tragèdies mèdiques dels temps moderns”.[3] No se sap exactament el nombre de víctimes del fàrmac que hi ha hagut arreu del món, encara que les estimacions van des d'unes 10.000 persones fins a unes 20.000.[4] Tot i això, la talidomida ha demostrat que és un tractament viable per diverses condicions mèdiques. Torna a ser receptada en un nombre determinat de països, encara que l'ús continua sent controvertit, incloent-hi la seva prova en les regions en vies de desenvolupament.[5][6] La tragèdia de la talidomida va donar lloc a un requeriment molt estricte a l'hora de provar els fàrmacs i plaguicides abans que poguessin ser objecte d'autorització.[7]
- ↑ Ito, T; Ando, H; Suzuki, T [et al]. «Identification of a primary target of thalidomide teratogenicity». Science, 327, 5971, març 2010, pàg. 1345–50. DOI: 10.1126/science.1177319. PMID: 20223979.
- ↑ «Thalidomide: Drug safety during pregnancy and breastfeeding / DRUGSAFETYSITE.COM». Arxivat de l'original el 2013-12-05. [Consulta: 15 novembre 2011].
- ↑ Anon. «Thalidomide — A Second Chance? — programme summary». BBC. [Consulta: 1r maig 2009].
- ↑ Anon. «Born Freak». Happy Birthday Thalidomide. Channel 4. [Consulta: 1r maig 2009].
- ↑ Washington, Harriet A.. «Prudence and the Pill: Testing Thalidomide in the Global South», 14-01-2011. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2011. [Consulta: 15 novembre 2011].
- ↑ Bowditch, Gillian «Can thalidomide ever be trusted?». The Sunday Times. News International Limited [Londres], 26-03-2006 [Consulta: 1r maig 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ Heaton, C. A.. The Chemical Industry. Springer, 1994, p. 40. ISBN 0751400181.