Per a altres significats, vegeu «Xantatge (pel·lícula)». |
El xantatge és la coacció que hom fa damunt algú amenaçant-lo de manifestar coses veres o falses que el poden perjudicar moralment o materialment en el cas que es negui a fer allò que el coaccionador li exigeix.[1] Segons el codi penal de l'Estat espanyol és considerat un delicte.[2] No s'ha de confondre amb l'extorsió. La paraula prové del francès chanter, no en el sentit de cantar, però en el sentit argòtic de «fer confessar alguna informació que es volia mantindre oculta».[3]
Per extensió, es parla de xantatge quan una institució abusa el seu poder per obtenir el que vulgui d'un tercer vulnerable.[4] Exemple: el xantatge publicitari de la indústria automotriu per obtenir una premsa menys crítica amb l'escàndol de les emissions[5] o el xantatge dels llocs de treball quan una empresa no rep les autoritzazions o excepcions que vulgui.[6] En les relacions personals i la violència de gènere hi ha el fenomen del xantatge de la violència: «seràs meva perquè, si no, et destruiré».[7]
En català, encara no hi ha un verb derivat, l'expressió més utilitzada és «fer xantatge», la forma xantatjar, per anologia amb «coratge, encoratjar» seria possible, però encara no és reconeguda pels diccionaris.[8]
El xantatge és una tàctica corrent de serveis secrets d'estat. Anomenat kompromat a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques des dels anys 1930 sota Stalin el xantatge d'estat va esdevenir una potent eina per controlar individus i grups, fins a l'actualitat.[9] A l'Espanya del principi del segle xxi, se cita José Manuel Villarejo com un especialista de kompromat.[10]