Caer

Caer (pronúncia gal·lesa: [kɑːɨr]; irlandès antic: cair o kair) és un element de topònim en gal·lès que vol dir "plaça forta", "fortalesa", o "ciutadella",^[1] a grans trets equivalent als antics termes celtes dun i briga que també designaven fortaleses ("oppidum" per als romans), però aquests sobretot si eren en llocs elevats. El gal·lès té un altre terme específic per a "castell", casualment idèntic al català: castell, que prové del llatí castrum ("post fortificat"). La forma plural d'aquest mot, castra ("campament militar"), esdevingué un sufix habitual en l'anglès antic i produí diversos topònims en les variants -caster, -cester, i -chester.^[2]

Segons l'actual ortografia gal·lesa, caer s'escriu usualment com a prefix, tot i que antigament fou escrit—particularment en llatí—com a mot separat. Se suposa que el terme deriva del britònic * kagro- i que està relacionat amb cae ("camp, tros de terra clos").^[3] Tot i que els castells de pedra foren introduïts a bastament a Gal·les pels invasors normands, "caer" fou i segueix essent emprat per a descriure també els poblats que nasqueren al voltant d'alguns d'ells. N'és un exemple la fortalesa romana de Caernarfon, coneguda antigament en gal·lès com a Caer Seiont per la seva situació al Seiont; el posterior castell Eduardià i la seva comunitat es diferenciaren com a Caer yn ar Fon ("fortalesa del país del davant d'Anglesey").^[2] Tanmateix, els noms actuals de la fortalesa romana i el castell Eduardià són ara Segontiwm o Castell Caernarfon, mentre que les comunitats mantenen el nom caer.