La clusterina és una glicoproteïna heterodímera, és a dir, una proteïna formada per dues cadenes polipeptídiques diferents (alfa i beta), que estan enllaçades mitjançant ponts disulfur. Conté 449 aminoàcids i és altament conservada en les espècies.
Aquesta enigmàtica proteïna té una distribució tissular quasi omnipresent, i està relacionada amb una gran quantitat de processos biològics. Com a breu presentació d'aquesta molècula, s'hi nombraran alguns en el present apartat.
És capaç de formar complexos de lipoproteïnes d'alta densitat amb l'apolipoproteïna AI, participa en la reacció del complement terminal, en la unió cel·lular i serveix com un constituent de grànuls en les cèl·lules neuronals i endocrines. Pel que fa a la forma secretada, es troba en el sistema reproductor masculí i en el lumen dels conductes tubulars epitelials. Així pot portar a terme funcions importants en la remodelació tissular, la defensa immune i el transport de pèptids biològicament actius. Experiments en què s'han fet variar els nivells de clusterina han portat a suggerir que participa en la membrana lipídica de reciclatge, en la mort cel·lular programada, i com una proteïna xaperona secretada induïda per l'estrès, entre d'altres. La qüestió de si clusterina és una proteïna multi funcional, o si en canvi realitza una única funció primària influenciada pel context cel·lular, segueix essent una incògnita en l'estudi d'aquesta molècula inusual.
El gen que codifica la clusterina és representat per les lletres CLU. Segons la seva estructura pot produir tres tipus diferents de proteïna. La forma sCLU, que és la més comuna, és secretada i, per tant, és present en els fluids fisiològics; les altres dues, en canvi, tenen localització nuclear (nCLU) o citoplasmàtica (cCLU). La complexitat funcional de la molècula queda demostrada en el següent cas: mentre la sCLU prevé la mort cel·lular, la nCLU provoca la mateixa. És a dir,en una de les seves moltes involucracions cel·lulars, paradoxalment les dues formes tenen funcions antagòniques.