Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Estaurolita
 Estaurolita | |
|---|---|
 Estaurolita de Pestsovye Keivy, Keivy Mountains, península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia, 2,5 x 2,2 x 1 cm | |
| Fórmula química | Fe2+₂Al9O₆(SiO₄)₄(O,OH)₂ |
| Epònim | creu  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicat |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AF.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.03 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | normalment en cristalls prismàtics |
| Estructura cristal·lina | a = 7.86 Å, b = 16.6 Å, c = 5.65 Å; β = 90.45°; Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica, prismàtica; símbol H-M: (2/m); Grup espacial: C 2/m |
| Color | marró vermellós a marró fosc, marró groguenc, blau rarament; groc daurat clar en làmina prima |
| Macles | normalment forma macles de 60° (en creu de Sant Andreu, menys freqüentment macles a 90° (en creu grega). |
| Exfoliació | a {010} |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 7 a 7,5 |
| Lluïssor | vítria a resinosa |
| Color de la ratlla | blanca a gris |
| Diafanitat | transparent o opaca |
| Gravetat específica | 3,74 a 3,83 (mesurada), 3,686 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,736 - 1,747 nβ = 1,740 - 1,754 nγ = 1,745 - 1,762 |
| Birefringència | δ = 0,009 - 0,015 |
| Pleocroisme | X = incolor; Y = groc clar; Z = groc daurat |
| Angle 2V | mesurat: 88°, calculat: 84° a 88° |
| Dispersió òptica | r > v; dèbil |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | St |
| Referències | [1][2][3][4] |
L'estaurolita és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicat) de color marró vermellós o negre. El nom deriva del grec stauros (que vol dir creu) i lithos (que vol dir pedra) com a referència al seu maclat típic. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Presenta una duresa en l'escala de Mohs de 7 a 7,5 i una fórmula química Fe2+₂Al9O₆(SiO₄)₄(O,OH)₂. El magnesi, el zinc i el manganès poden substituir-se pel ferro, i el ferro trivalent pot substituir l'alumini.[1]
- ↑ 1,0 1,1 Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, Jr., Manual of Mineralogy, Wiley. 20th ed., 1985, p. 382 - 3 ISBN 0-471-80580-7
- ↑ http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/staurolite.pdf Handbook of Mineralogy
- ↑ http://www.mindat.org/show.php?id=3753&ld=1&pho= Mindat.org
- ↑ http://webmineral.com/data/Staurolite.shtml Webmineral data
Previous Page Next Page
