Aquest article tracta sobre la deessa nòrdica. Vegeu-ne altres significats a «(76) Freia». |
Freyja | |
---|---|
Tipus | deïtat nòrdica deïtat de la fertilitat deïtat de la guerra deessa |
Dades | |
Gènere | femení |
Religió | mitologia nòrdica |
Residència | Fólkvangr |
Família | |
Parella | Odin |
Cònjuge | Óðr |
Pare | Njörðr |
Fills | Gersemi i Hnoss |
Germans | Freyr |
Altres | |
Membre de | Vanir |
Part de | mitologia nòrdica i Ásynjur |
Equivalent | Ēostre (en) |
En la mitologia nòrdica, Freia és la deessa de l'amor i la fertilitat. És la deessa patrona de les collites i els naixements, símbol de sensualitat i s'invocava en les matèries d'amor. Ella estima la música, la primavera i les flors, i és particularment propera als follets (les fades). Freia és una de les deesses capdavanteres del Vanir. És la filla del déu Njörðr, i la germana de Freyr. Després es va casar amb el déu misteriós Od (probablement una altra forma d'Odin), qui va desaparèixer. Quan ella es va lamentar per al seu marit perdut, les seves llàgrimes es van convertir en or. Els seus atributs són el collaret preciós del Brisings que ella va obtenir dormint amb quatre nans,[1] una capa (o pell) de plomes de l'ocell que permeten al seu usuari transformar-se en un falcó i un carro estirat per dos gats. Ella posseeix Hildesvini (el «senglar de la batalla») que, en realitat, és el seu amant humà Ottar disfressat.[2] Freia viu al palau bonic Folkvang («el camp de gent»), un lloc on sempre es canten cançons d'amor, i el seu palau és Sessrumnir. Tria els guerrers morts amb Odin: una meitat van al seu palau, mentre l'altra meitat van al Valhalla. Les dones també van al seu palau. També se l'anomena Eigandi valfalls «posseïdora dels caiguts en batalla»,[3] Valfreyja[4] «senyora dels caiguts en batalla» i de les valquíries en general[5] i Vanadis «senyora dels Vanir», que va donar nom al vanadi.