Opistorquiosi

Opistorquiosi

Tipus	helmintosi, distomatosi, hepatopatia, malaltia de la vesícula biliar i malaltia pancreàtica
Especialitat	infectologia i helminthologist (en)
Clínica-tractament
Símptomes	diarrea, restrenyiment, dispèpsia, hepatitis, Colecistitis, biliary dyskinesia (en) , eosinofília, pancreatitis, icterícia, dolor abdominal, nàusea, vòmit, right upper quadrant abdominal rigidity (en) , febre, artràlgia i miàlgia
Exàmens	anàlisi de sang, hemograma, ELISA i microscòpia
Medicació praziquantel i albendazole
Patogènesi
Localització	vesícula biliar, via biliar i pàncrees
Causat per	Opisthorchis felineus i Opisthorchis viverrini
Classificació
CIM-11	1F84
CIM-10	B66.0
CIM-9	121.0
Recursos externs
DiseasesDB	29303
Patient UK	Liver-Flukes
MeSH	D009889
UMLS CUI	C0029106
DOID	DOID:13768

L'opistorquiosi o malaltia pel trematode del fetge del gat^{[cal citació]}, és una helmintosi provocada pels trematodes Opisthorchis viverrini^[1] o Opisthorchis felineus.^[2] La infecció crònica pot portar a un colangiocarcinoma (una neoplàsia maligna dels conductes biliars),^[3] quan coincideixen determinats factors de risc interrelacionats entre ells.^[4] Els dos paràsits provoquen importants modificacions en la composició del microbioma de l'arbre biliar.^[5]

Es calcula que uns 9 milions de persones estan infectades per O. viverrini i 1,2 milions per O. felineus. El primer d'aquests paràsits viu principalment a Laos, Cambodja, nord-est de Tailàndia, províncies del sud de Birmània^[6] i regions del Vietnam central i meridional;^[7] mentre que el segon es troba sobretot a Itàlia,^[8] Alemanya, Belarús, Federació Russa,^[9] Moldàvia, Kazakhstan^[10] i Ucraïna.

Els cucs adults colonitzen els conductes biliars, la vesícula i també el conducte pancreàtic. Els seus ous arriben a l'intestí a través de la bilis i són expulsats al medi amb la femta. En els humans, cada cuc produeix aproximadament uns 50 ous/1 gram de femta. In vitro, el 100% dels ous d'O. viverrini moren als 10 minuts d'incubació a 70-80˚C.^[11]

Una característica comuna en tots els opistòrquids és la seva gran especificitat a l'hora d'escollir el seu primer hoste intermedi, allotjant-se els ous només en unes espècies molt determinades de petis gastròpodes d'aigua dolça. Pel que fa a O. viverrini els seus primers hostes són algunes espècies del gènere Bithynia (B. goniomphalos, B. siamensis i B. funiculate). Els d'O. felineus són predominantment B. leachi, B. troscheli, B. inflata i B. tentaculata.^[12] A l'interior dels cargols, els ous es converteixen en larves i es reprodueixen asexualment produint nombroses cercàries, les quals -als dos mesos, aproximadament- són alliberades a l'aigua. Una vegada lliures, s'introdueixen sota les escates de diverses espècies de ciprínids (el segon hoste d'aquests trematodes), enquistant-se al teixit subcutani dels peixos en forma de metacercàries. Quan una persona o un animal carnívor es menja el peix infestat pels paràsits, les metacercàries es desenquisten, els cucs joves migren cap les vies biliars i el cicle es completa.^[13]

La majoria de les infeccions són asimptomàtiques. En casos lleus, els símptomes mes habituals són dispèpsia, abdominàlgia, diarrea i/o restrenyiment. En infeccions mès importants, la malaltia acostuma a cursar amb hepatomegàlia i signes de malnutrició. Quan la parasitosi es crònica, de vegades es poden desenvolupar colangitis, colecistitis o colangiocarcinomes. Les infeccions per O. felineus presenten ocasionalment una fase aguda molt semblant a la de l'esquistosomiasi, amb febre, edema facial, limfadenopaties, artràlgies, eritema cutani i eosinofília. Adesiara, la infecció hiperaguda pel trematode és causa de mort sobtada d'origen cardíac a conseqüència d'una miocarditis eosinofílica.^[14] La forma crònica afecta el pàncrees molt més sovint que la corresponent a O. viverrini.^[15]

L'atenció mèdica i la pèrdua de salaris provocats per Opisthorchis viverrini a Laos i Tailàndia costa uns $120 milions anuals.^[16] La infestació per Opisthorchis viverrini i altres afeccions hepàtiques d'origen zoonòtic a Àsia afecten les persones més pobres.

En particular, aquesta parasitosi té una gran prevalença a Laos, on més de la meitat de la població està infectada per O. viverrini (un 70% en zones altament endèmiques, sobretot en la gent gran). 23 espècies de peixos són portadores del trematode a moltes àrees rurals del país (detectant-se la prèsencia de metacercàries en el ≥60% dels exemplars d'algunes d'elles), en les quals el consum de peix cru es una pràctica tradicional i bona part dels gats i gossos que cohabiten amb les persones també està infectada, fets que intensifiquen la incidència local de la malaltia.^[17]

S'ha observat una forta correlació entre els colangiocarcinomes associats a l'opistorquiosi i la infecció per Helicobacter pylori. Experiments en murins suggereixen que O. viverrini podria ser un reservori del bacteri, dins del context d'un vincle de naturalesa mutualista.^[18] La coinfecció per soques particularment virulentes d'H. pylori i altres espècies del mateix gènere pot tenir un paper determinant en la patogènia dels trastorns hepatobiliars que caracteritzen l'opistorquiosi crònica.^[19]

L'opistorquiosi es troba a la llista de malalties tropicals desateses de la World Health Organization.^[20]