Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Oxigen

Oxigen
8O
nitrogenoxigenfluor
-

O

S
Aspecte
Gas incolor; líquid blau pàl·lid.

Oxigen líquid


Línies espectrals de l'oxigen
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Oxigen, O, 8
Categoria d'elements No metalls, Calcogen
Grup, període, bloc 162, p
Pes atòmic estàndard 15,9994(3)
Configuració electrònica 1s2 2s2 2p4
2, 6
Configuració electrònica de Oxigen
Propietats físiques
Fase Gas
Densitat (0 °C, 101.325 kPa)
1,429 g/L
Densitat del
líquid en el p. e.
1,141 g·cm−3
Punt de fusió 54,36 K, −218,79 °C
Punt d'ebullició 90,20 K, −182,95 °C
Punt crític 154,59 K, 5,043 MPa
Entalpia de fusió (O2) 0,444 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització (O2) 6,82 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar (O2)
29,378 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K)       61 73 90
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 1, −1, −2
Electronegativitat 3,44 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 1.313,9 kJ·mol−1
2a: 3.388,3 kJ·mol−1
3a: 5.300,5 kJ·mol−1
Radi covalent 66±2 pm
Radi de Van der Waals 152 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica
Oxigen té una estructura cristal·lina cúbica
Ordenació magnètica Paramagnètic
Conductivitat tèrmica 26,58x10−3  W·m−1·K−1
Velocitat del so (gas, 27 °C) 330 m·s−1
Nombre CAS 7782-44-7
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'oxigen
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
16O 99,76% 16O és estable amb 8 neutrons
17O 0,039% 17O és estable amb 9 neutrons
18O 0,201% 18O és estable amb 10 neutrons

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8. És un calcogen, un no-metall molt reactiu i un oxidant que forma òxids amb facilitat amb la majoria dels altres elements, així com amb compostos.

El seu nom ve dels ètims grecs ὀξύς (oxís) (‘àcid’, del gust dels àcids) i -γενής (-genes) (‘productor’, literalment ‘engendrador’). A la taula periòdica pertany al grup dels calcògens i al període 2. És un element no metàl·lic molt reactiu que forma compostos (particularment òxids) fàcilment amb gairebé tots els altres elements. En condicions normals de pressió i temperatura, dos àtoms de l'element s'enllacen per formar dioxigen, un gas diatòmic inodor i insípid de fórmula química O₂. L'oxigen és el tercer element més abundant de l'Univers en massa, després de l'hidrogen i l'heli,[1] i l'element més abundant en massa de l'escorça terrestre.[2] El gas oxigen diatòmic constitueix el 20,9% del volum de l'atmosfera de la Terra.[3]

Totes les classes principals de molècules estructurals dels éssers vius, com ara les proteïnes, els glúcids, els lípids i els àcids nucleics, contenen oxigen, igual que els principals compostos inorgànics que es troben a les closques, dents i ossos dels animals. L'oxigen en forma O₂ és produït a partir de l'aigua pels cianobacteris, les algues i les plantes durant la fotosíntesi, i és utilitzat en la respiració cel·lular de totes les formes de vida complexes. L'oxigen és tòxic pels organismes anaerobis obligats, que foren la forma dominant de vida primitiva a la Terra fins que el O₂ començà a acumular-se a l'atmosfera fa uns 2.500 milions d'anys.[4] Una altra forma (al·lotròpica) de l'oxigen, l'ozó (O₃), ajuda a protegir la biosfera de la radiació ultraviolada amb la capa d'ozó, situada a gran altitud (però és un agent contaminant a la troposfera, on és un producte secundari del boirum). En altituds encara més elevades (òrbita terrestre baixa) l'oxigen atòmic té una presència important i és una causa d'erosió de les sondes espacials.[5]

L'oxigen fou descobert independentment per Carl Wilhelm Scheele a Uppsala, el 1773 o abans, i Joseph Priestley a Anglaterra, el 1774, però sovint es dona la prioritat a Priestley, car la seva publicació fou impresa abans. El nom oxigen fou encunyat el 1777 per Antoine Lavoisier,[6] els experiments del qual amb aquest element contribuïren a desacreditar l'aleshores popular teoria del flogist de la combustió i la corrosió. L'oxigen és produït industrialment per destil·lació fraccionada d'aire liquat, eliminant el diòxid de carboni i el nitrogen de l'aire per mitjà de zeolites, per l'electròlisi de l'aigua i altres mitjans. L'oxigen s'usa en la producció de l'acer, de plàstics i tèxtils, com a combustible de coets, en l'oxigenoteràpia i l'ozonoteràpia, i com a part de l'equip de manteniment de vida en aeronaus, submarins, viatges espacials i submarinisme.

  1. Emsley 2001, p.297
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades lanl
  3. Cook & Lauer 1968, p.500
  4. NASA (27-09-2007). "NASA Research Indicates Oxygen on Earth 2.5 Billion Years Ago". Nota de premsa. Consulta: 13-03-2008. Arxivat 2008-03-13 a Wayback Machine.
  5. «Atomic oxygen erosion». Arxivat de l'original el 2007-06-13. [Consulta: 8 agost 2009].
  6. Parks, G. D.; Mellor, J. W.. Mellor's Modern Inorganic Chemistry. 6a edició. Londres: Longmans, Green and Co, 1939. 

Previous Page Next Page






Suurstof AF Sauerstoff ALS ኦክሲጅን AM Oxicheno AN Æðmlyft ANG ऑक्सीजन ANP أكسجين Arabic ؤكسيجين ARY اوكسيجين ARZ অম্লজান AS

Responsive image

Responsive image