Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Veu en off

La veu en off és un recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audiovisual, sense que aparegui a la pantalla.[1]

Segons com s'utilitzi, pot equivaler al narrador omniscient de la literatura clàssica o un personatge de la trama. Pot explicar els fets des de fora de l'acció o no, ubicar la història en el temps i l'espai, donar pas als personatges, servir de transició entre les accions, expressar el discurs mental d'un personatge. Serguei Eisenstein va ser un dels primers a utilitzar la tècnica el 1930 en l'adaptació d'Una tragèdia americana de Theodor Dreiser. Al mateix any, a la pel·lícula L'Âge d'or de Luis Buñuel se sent la veu de personatges que no mouen els llavis. Des de l'aleshores va esdevenir un recurs habitual.[2] Tot i ser un recurs útil i eficaç, s'ha d'utilitzar sense exagerar, per evitar que serveixi només per amagar l'incapacitat del realitzador per suggerir i insinuar.[3]

  1. «Veu en off». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Marimón, Joan. «Veu en off». A: El Muntatge cinematogràfic: del guió a la pantalla. Volum 14 de Comunicació activa. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2015, p. 180-181. ISBN 9788447539161. 
  3. Borras i Vidal, Jesus. «El muntatge sonor». A: El llenguatge cinematogràfic. vol 159 de Manuals (communicacio). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2010, p. 118. ISBN 9788497888875. 

Previous Page Next Page






تعليق صوتي Arabic تعليق صوتى ARZ Voiceover Czech Voice-over Danish Voiceover German Voice-over English Komenta voĉo EO Voz en off Spanish Pealelugemine ET Off ahots EU

Responsive image

Responsive image