Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 52,006 Da |
Descobridor o inventor | Joseph-Louis Gay-Lussac |
Estructura química | |
Fórmula química | C₂N₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 0,95 g/cm³ (a −6 °F) |
Solubilitat | 1 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
Moment dipolar elèctric | 0 D |
Punt de fusió | −28 ℃ −27,9 ℃ |
Punt d'ebullició | −21 ℃ (a 760 Torr) −21,1 ℃ (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 0 D |
Pressió de vapor | 5,1 atm (a 21 ℃) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 6,6 % (V/V) |
Límit superior d'explosivitat | 32 % (V/V) |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 20 mg/m³ (10 h, cap valor) |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
gas inflamable |
El cianogen és un compost químic amb la fórmula (CN)₂. És un gas incolor i tòxic amb olor picant. La molècula és un pseudohalogen. Els dos grups de cianur estan enllaçats pels seus àtoms de carboni: N≡C−C≡N. La paraula "cianogen" doncs es refereix a un grup simple de molècules que es consideren derivades del cianogen. El cianur del clor (NCCl) per exemple, és considerat (per propòsits de nomenament) ser un cianogen amb un dels grups de cianur reemplaçat per un àtom de clor.