Eritritol

Eritritol

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	122,058 Da
Trobat en el tàxon	anet, Aureobasidium, Cajanus cajan, alcaravia, Cnidium monnieri, Euphorbia plumerioides, fonoll, Glehnia littoralis, Ramalina usnea, Roccella capensis, Penicillium, Allium chinense, Annona squamosa, Aspergillus ochraceus, Candida zeylanoides, Roccella phycopsis, Roccellina mollis, Salacia chinensis, Murraya paniculata, Cannabis sativa, Yarrowia lipolytica, Caenorhabditis elegans, espinac i Arabidopsis thaliana
Rol	vasodilatador
Estructura química
Fórmula química	C₄H₁₀O₄
SMILES canònic	Model 2D C(C(C(CO)O)O)O
SMILES isomèric	C([C@H]([C@H](CO)O)O)O
Identificador InChI	Model 3D
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

L'eritritol és un polialcohol que es fa servir com substitut dels gustos ensucrats.^[1] És present de manera natural en fruites com maduixes, prunes i pistacies i aliments fermentats com formatge.^[2] En la nomenclatura europea porta el codi E968. A nivells baixos, l'eritritol actua com a potenciador de gust i redueix els sabors estranys i la dolçor persistent associats a l'ús d'edulcorants de gran intensitat en begudes.^[3]

Es produeix en quantitats industrials per diferents procediments químics o bioquímics. Els procediments químics són cars i complicats. Per això es prefereix un procediment bioquímic a partir de glucosa o sacarosa fermentada per fongs osmòfils com Moniliella pollinis. Fou descrit per a la primera vegada pel científic escocès John Stenhouse el 1848.^[4] El 2015, el consum mundial d'eritrol s'estimava a 25.500 tones.^[5]