Freeter

Al Japó, un freeter (フリーター, furītā) és una persona d'entre 15 i 34 anys que està a l'atur, treballa en precari o no té una ocupació remunerada a temps complet. El terme exclou mestresses de casa i estudiants.^[1]

Els freeters no comencen cap carrera després de l'escola secundària o la universitat, sinó que guanyen diners amb feines mal pagades.

Es creu que la paraula freeter o freeta és un acrònim de la paraula anglesa free (o potser freelance) i la paraula alemanya Arbeiter ("obrer"). Arubaito és un préstec japonès d'Arbeiter, i potser d' Arbeit ("treball"). Com que l'alemany (juntament amb l'anglès) s'utilitzava a les universitats japoneses abans de la Segona Guerra Mundial, especialment per a la ciència i la medicina, l'arubaito es va fer habitual entre els estudiants per descriure el treball a temps parcial per als estudiants universitaris.

Aquest terme va ser encunyat el 1987 per Michishita Hiroshi, editor a temps parcial de la revista From A, i es va utilitzar per descriure als treballadors externs que feien menys hores, cobraven per hora en lloc de comptar amb una mensualitat fixa com els treballadors habituals a temps complet i no rebien cap dels beneficis d'un treballador regualr a temps complet (paga de vacances, paga per malaltia, paga extra o permís retribuït).^[2]

El significat del terme va canviar les connotacions de positiu a negatiu després de l'esclat de la bombolla dels preus dels actius japonesos que va provocar una recessió a la dècada de 1990. Abans, durant la dècada de 1980, el terme s'havia vist amb una perspectiva positiva, que significava la llibertat d'explorar altres opcions alternatives d'ocupació quan l'economia del Japó era pròspera i farcida d'oportunitats laborals.^[3] A les dècades de 1990 i 2000, el terme va canviar cap a una connotació negativa i els Freeters es van passar a veure com un llastre per a la societat.