Hidrozincita | |
---|---|
Cristalls d'hidrozincita provinents d'Ojuela, Mapimi, Durango, Mèxic | |
Fórmula química | Zn₅(CO₃)₂(OH)₆ |
Epònim | hidro- i zinc |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 05.BA.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BA.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/B.01 |
Dana | 16a.4.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic, ocasionalment amorf |
Hàbit cristal·lí | cristalls allargats, en fibres, estalactític, reniforme, agregats pisolítics; terrós, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 13.58 Å, b = 6.28 Å, c = 5.41 Å; β = 95.51°, Z = 2 |
Grup puntual | monoclínica prismàtica 2/m |
Color | blanc, groc clar, gris, rosat |
Macles | macles de contacte en {100} |
Exfoliació | {100} perfecta |
Fractura | desigual |
Tenacitat | molt fràgil |
Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
Lluïssor | nacrada en agregats cristal·lins, sedosa a mat en agregats massius |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 3,2 a 3,8 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.630 nβ = 1.642 nγ = 1.750 |
Birefringència | δ = 0,120 |
Angle 2V | mesurat: 40°, calculat: 40° |
Dispersió òptica | relativament forta |
Fluorescència | blau pàl·lid a lila sota UV |
Solubilitat | fàcilment soluble en àcids |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Hznc |
Referències | [1] |
La hidrozincita, també anomenada flor de zinc, és un mineral de la classe dels carbonats compost en tres quartes parts de zinc.[2] El nom deriva del grec hidros, que significa aigua, i de zinc, per la seva composició química. Va ser descrita per primera vegada per Gustav Adolph Kenngott, l'any 1853.