Islam

Islam

(ar) الإسلام
Epònim	rendició
Dades
Tipus	religió principal
Idioma oficial	àrab
Història
Reemplaça	mitologia àrab religió semítica antiga
Creació	610 ↔ 632, Hijaz
Fundador	Mahoma
631	Alcorà
Esdeveniment significatiu
	Isra i Miraj
627	batalla del Fossat
	The Farewell Pilgrimage (en)
23 març 625 (Gregorià)	batalla d'Úhud
14 setembre 622	hègira
12 març 624	gran campanya de Badr
629	Conquesta de la Meca
Activitat
Gènere	Pràctica espiritual, culte i devoció
Influències	Hanif, judaisme i mitologia àrab
Element explotat :   Qalab
Governança corporativa
Seu	«món islàmic» Al-Màsjid al-Haram (Aràbia Saudita)
Seu	«món islàmic» Kaba (Aràbia Saudita)
Seu	«món islàmic» alquibla
Format per	pilars de l'islam zakat Fasting during Ramadan (en) pregària salat xahada hajj

L'islam (àrab: الإسلام, al-islām ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en àrab), ‘submissió [a Déu]’)^[1] és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió.^[2] El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu,^[3] així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per tal de viure-hi en acord i obtenir la salvació.

Els musulmans consideren la seva religió com la versió final i universal d'una fe primordial monoteista revelada en diverses èpoques i en diversos indrets mitjançant els profetes, en especial Abraham (en àrab: Ibrahim), Moisès (Mussa) i Jesús (Issa). La tradició majoritària sosté que els missatges i revelacions anteriors han estat alterats i que Muhàmmad és el darrer profeta, l'home perfecte que aporta el missatge definitiu i que tanca així el cicle profètic iniciat per Adam.^[4] Per això, les dites i fetes del profeta constitueixen un model a seguir per a tots els musulmans. Estan recollides en uns texts anomenats hadits, que es consideren gairebé tan sagrats com el mateix Alcorà. El conjunt dels hadits constitueix la sunna, o tradició (del profeta).^[5]

Les pràctiques bàsiques de l'islam consisteixen a respectar els anomenats «pilars de la religió,» que són cinc actes de devoció obligatoris si es vol obtenir la salvació, i la creença en els sis articles de fe. D'altra banda, aquesta religió es caracteritza per no tenir litúrgia ni classe sacerdotal (excepte en algunes variants minoritàries), considerant que no ha d'haver-hi cap interlocutor entre el fidel i Déu.^[2]

Per tal de codificar el comportament dels humans explicat en les fonts documentals, que per la seva naturalesa de missatge revelat permeten diverses interpretacions, s'ha desenvolupat la llei islàmica o xaria, que regeix tots els aspectes de la vida humana, sense que es consideri cap divisió entre vida religiosa, personal, social o política.^[6]

Avui dia, els musulmans es divideixen bàsicament entre sunnites i xiïtes. Els primers, anomenats també ortodoxos, constitueixen una majoria aclaparadora (al voltant del 90%), mentre que els segons, situats principalment a l'Iran i a l'Iraq, formen poc més d'un 10% del conjunt de fidels. N'existeixen, però, altres corrents minoritaris així com nombroses escoles de pensament dins dels corrents principals.

L'islam és la segona religió més gran del món, i inclou prop de 1.570 milions de fidels, és a dir, aproximadament el 23% de la població mundial.^[7] Al voltant d'un 13% viuen a Indonèsia, el major país musulmà,^[8] 31% al subcontinent Indi,^[8] 20% a l'Orient Pròxim^[9] i 15% a l'Àfrica subsahariana.^[7] També n'hi ha comunitats importants a la Xina i a Rússia, així com en zones del Carib. Tanmateix, es poden trobar comunitats estables de musulmans gairebé arreu del món.

Sovint, aquesta religió es representa amb un creixent lunar, present en moltes banderes dels països musulmans, a vegades al costat d'una estrella. Igualment, s'hi sol associar el color verd.