Un kettle (de l'anglès: 'caldera, tetera') és una formació glacial en forma de depressió geològica en dipòsits glacial més o menys circulars i de vegades omplerts d'aigua. De vegades s'anomenen «dolina glacial».
Els kettle no són rars als Alps, però en general estan dins el bosc.
No s'han de confondre amb els pingos.
Els kettle són geomorfologies fluvioglacials formades pels blocs de gel del front de les glaceres en retirada i que queden parcialment o totalment enterrats. Quan els blocs de gel es fonen els forats kettle es queden en una superfície plana formada també per la glacera. Es poden unir diversos kettle.[1] Els forats kettle també es poden formar en fragments de roca anomenats til.[2]
Els kettle també es poden formar per un drenatge sobtat d'un llac amb una paret de gel.[3]
La majoria de forats kettle tenen menys de dos quilòmetres de diàmetre, però alguns són molts més grossos, com el Llac Puslinch d'Ontario (Canadà), que fa 160 hectàrees.[4]
La fondària de la majoria dels kettle és menor de 10 metres.[2] En la majoria de casos els kettle acaben plens d'aigua, sediment o vegetació. Pot passar a ser un llac kettle si hi arriba aigua de rius, rierols o subterrània. També pot passar una bassa o aiguamoll kettle. Les basses kettle, si s'assequen durant l'estiu, es consideren efímeres.
Si l'aigua que reben és àcida poden convertir-se en torberes de tipus kettle. En canvi, si el terreny és calcari l'acidesa es neutralitza en gran manera.
Els kettle formen un ecosistema especial.