Lira (instrument musical)

Lira

Tipus	yoke lute (en) i instrument de corda pinçada
Classificació Hornbostel-Sachs	321.21-5
Data	3200 aC

La lira^[1] és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.^[2] La seva morfologia consisteix en una caixa de ressonància de la qual surten dos braços, paral·lels o més sovint divergents, que es troben units per un travesser al qual es lliguen les cordes.

La lira (del llatí lyra, i aquest del grec λύρα) és un instrument de corda puntejada o polsada que té un origen remot, en forma d'àbac. Els egipcis van atribuir el seu origen a Dyehuty, déu de la saviesa, l'escriptura, la música i de la Lluna, en la mitologia egípcia. Segons els grecs, Hermes la va construir amb la closca d'una tortuga i unes canyes. Va ser l'instrument d'Orfeu i el que acompanya a Apol·lo com a símbol de l'Estat ciutadà, de la cultura i de la música. Possiblement fos també l'instrument que tocava el rei David tot acompanyant el cant dels salms.

Les representacions més antigues conegudes de lires daten d'uns 2500 anys a.C. en relleus localitzats al cementiri reial d'Ur. La lira era doncs coneguda des de ben antic a Babilonia i també en trobem la presència a Siria i Assíria. També entre els antics jueus era un instrument important que s'associa al mateix rei David. Es creu que la lira va arribar a Tràcia i Tessàlia per la costa del Mar Negre, entrant així a la civilització hel·lènica.^[3]

A Tràcia s'hauria desenvolupat una veritat pròpia de lira, feta amb una closca de tortuga que actuava com a caixa de ressonància. Amb el temps aquesta closca seria substituïda per una caixa de fusta que tenia una membrana com a tapa harmònica, dos braços amb un travesserer en el qual s'enllaçaven les cordes, que es podien tocar amb els dits o amb un plectre. Aquesta lira tràcia tenia quatre cordes i per això s'anomenava també tetrachordos.^[3]

Malgrat un ús força estès en cultures antigues, a l'antic Egipte, la Grècia clàssica i l'Imperi Romà, les lires foren poc utilitzades en la cultura europea.^[4] Probablement el crwth emprat a les illes britàniques i més concretament en contextos de fort rerefons celta, sigui l'única lira practicada de forma més o menys estesa a Europa. En canvi, sí que hi ha força mostres de lires en diverses cultures africanes.

No s'ha de confondre amb altres instruments amb nom "lira", però amb una morfologia ben diferent, com és el cas de la lira de Creta, instrument tradicional de Creta, o la lira d'arc nòrdica, originària dels països Escandinaus.

La lira ha sigut una icona de referència per al moviment cultural neoclassicista, que torna la mirada cap a la cultura grecoromana com a font d'inspiració per a les arts. Al tombant del segle xviii i al segle xix molts lutiers van firmar instruments fruits de la hibridació de la lira amb altres instruments. Alguns exemples en són la guitarra-lira, la Lira d'Apol·lo o la Lira Francesa.