Back Rosssee AF بحر روس Arabic بحر روس ARZ Mar de Ross AST Ross dənizi AZ Росс диңгеҙе BA Segara Ross BAN Мора Роса BE Мора Роса BE-X-OLD Рос (море) Bulgarian
| ||||
| Tipus | mar  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | oceà Antàrtic | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | oceà Antàrtic | |||
| Localització | ||||
| Continent | Antàrtida | |||
| Entitat territorial administrativa | Regió Antàrtica | |||
| ||||
| Limita amb | Terra de Victòria | |||
| Afluents | ||||
| Característiques | ||||
| Profunditat | 919 m | |||
| Superfície | 637.000 km² 960.000 km² | |||
La mar de Ross és un gran entrant de l'oceà Antàrtic a la costa de l'Antàrtida, entre la Terra de Victòria i la Terra de Marie Byrd. Fou descoberta per James Ross el 1841, d'aquí el seu nom. A l'oest de la mar de Ross hi ha l'illa de Ross, on s'aixeca l'Erebus, el volcà actiu més meridional de la Terra; a l'est hi ha l'illa de Roosevelt. La part meridional està coberta per la barrera de gel de Ross. Roald Amundsen va començar la seva expedició al pol Sud del 1911 partint de l'anomenada badia Balenes, situada al nord de la barrera de gel. A la part occidental de la mar de Ross, l'estret McMurdo és un port natural que normalment es troba lliure de gel durant l'estiu. La part més meridional de la mar és la costa de Gould, situada a uns 300 km del Pol Sud geogràfic.
Totes les masses terrestres al voltant de la mar de Ross són reclamades pel Regne Unit i Nova Zelanda sota la jurisdicció de la dependència de Ross, però hi ha pocs estats de fora del Commonwealth que reconeguin aquesta reclamació.
A la mar de Ross, el 22 de febrer del 2007 es va capturar un calamar colossal de 10 metres de llarg i 450 quilos de pes.
Baix més de 180 metres sota la superfície es van descobrir un amfípode (Lysianassidae), a la capa de Ross.[1]
La circulació del mar de Ross està dominada per un gir oceànic impulsat pel vent i el flux està fortament influenciat per tres dorsals submarines que van de sud-oest a nord-est. El corrent circumpolar d'aigües profundes és una massa d'aigua relativament càlida, salada i rica en nutrients que flueix a la plataforma continental en determinats llocs.[2][3] El mar de Ross està cobert de gel durant la major part de l'any.
L'aigua carregada de nutrients suporta una abundància de plàncton i això fomenta una rica fauna marina. Almenys deu espècies de mamífers, sis espècies d'ocells i 95 espècies de peixos s'hi troben, així com molts invertebrats, i el mar roman relativament no afectat per les activitats humanes. Nova Zelanda ha afirmat que el mar està sota la seva jurisdicció com a part de la dependència de Ross. Els biòlegs marins consideren que el mar té un alt nivell de diversitat biològica i és el lloc de moltes investigacions científiques. També és el focus d'alguns grups ecologistes que han fet campanya perquè la zona es proclami reserva marina mundial. L'any 2016 un acord internacional va establir la regió com a parc marí.[4]
- ↑ «Hallan vida bajo el hielo de la Antártida» (en castellà). BBC Mundo, 18-03-2010. [Consulta: 26 abril 2018].
- ↑ Jacobs, Stanley S.; Amos, Anthony F.; Bruchhausen, Peter M. Deep Sea Research and Oceanographic Abstracts, 17, 6, 01-12-1970, pàg. 935–962. Bibcode: 1970DSRA...17..935J. DOI: 10.1016/0011-7471(70)90046-X. ISSN: 0011-7471.
- ↑ Dinniman, Michael S.; Klinck, John M.; Smith, Walker O. Deep Sea Research Part II: Topical Studies in Oceanography, 50, 22, 01-11-2003, pàg. 3103–3120. Bibcode: 2003DSRII..50.3103D. DOI: 10.1016/j.dsr2.2003.07.011. ISSN: 0967-0645.
- ↑ «World's largest marine park created in Ross Sea in Antarctica in landmark deal» (en anglès). , 26-10-2016 [Consulta: 28 octubre 2016].