Noblesa

«Noble» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «noble (desambiguació)».

La noblesa o noblea^[1] és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies). El terme va referir originalment a les famílies o persones "conegudes" o "notables" (en llatí nobilis significa "conegut", "cèlebre"). El concepte de nobilitas s'aplicà en primer terme a les famílies conegudes per la seva antiguitat. Més tard, el terme s'aplicà a la classe social més alta després de la monarquia a les societats premodernes. Sovint les famílies ennoblides disposaven de poder militar i econòmic.

En l'època actual la majoria de títols nobiliaris s'han desvinculat dels poders de l'estat, però persisteixen com una forma de distinció del llinatge. És el cas d'Espanya on el monarca segueix atorgant, en alguns casos títols nobiliaris a títol personal o heretables.^[2] Històricament, la pertinença a la noblesa ha estat concedida per un monarca o govern, i l'adquisició de poder, riquesa, propietats o favors reials suficients ha permès ocasionalment als plebeus ascendir a la noblesa.^[3]

Sovint hi ha una varietat de rangs dins de la classe noble. El reconeixement legal de la noblesa ha estat molt més comú a les monarquies, però la noblesa també va existir en règims com la República Holandesa (1581–1795), la República de Gènova (1005–1815), la República de Venècia (697–1797) i l'Antiga Confederació Suïssa (1300–1798), i segueix sent part de l'estructura social legal d'alguns petits règims no hereditaris, per exemple, San Marino, i la Ciutat del Vaticà a Europa. A l'Antiguitat Clàssica, els nobiles (nobles) de la República Romana eren famílies descendents de persones que havien aconseguit el consulat. Els que pertanyien a les famílies hereditàries patricies eren nobles, però els plebeus els avantpassats dels quals eren cònsols també eren considerats nobiles. A l'Imperi Romà, la noblesa eren descendents d'aquesta aristocràcia republicana. Tot i que tècnicament podria ser possible l'ascendència de famílies nobles contemporànies de l'antiga noblesa romana, no se sap que a Europa hi ha descendències genealògiques de generació per generació ben investigades i documentades històricament de l'antiga noblesa romana.

Els títols hereditaris i estils afegits als noms (com ara "Príncep", "Senyor" o "Dama"), així com els honorífics, Sovint distingeixen nobles dels no nobles en la conversa i el discurs escrit. En moltes nacions, la major part de la noblesa ha estat sense títol, i alguns títols hereditaris no indiquen noblesa (per exemple, vidame). Alguns països han tingut noblesa no hereditària, com ara l'Imperi del Brasil o pars vitalicis al Regne Unit.