Sarcasme

El sarcasme és una burla mordaç, corrosiva i sovint ofensiva. És una trufa crítica, malintencionada i descaradament disfressada, cruel, amb la qual s'ofèn o es maltracta algú o alguna cosa. A més, el contingut sarcàstic d'un missatge depèn del context. La funció del sarcasme és fer mal amb paraules amargues. Es pot fer de manera directa, o amb ambivalència o combinat amb ironia.[1] Mesclat amb ironia, pot prendre la forma d'adulació o de compliment exagerat, que per la seva exageració, de fet esdevé un insult, com en aquest exemple: «Felip IV, el Gran, més gran quan més territoris li prenen».[2]

Etimològicament significa 'escorxada, o mossegada de llavis',[3] i prové del llatí sarcasmus paraula que al seu torn procedeix del grec σαρκασμός, derivat del verb σαρκάζω ('escorxar, mossegar els llavis').[4]

S'hi va desenvolupar un sistema automàtic per a detectar el sarcasme basant-se en els sacarsmes utilitzats a la sèrie televisiva Dària.[5] Es pretén detectar-lo mitjançant descobriments de patrons i mitjanánt el paper del context.[6]

  1. Cortès, Montserrat. Introducció a la psicologia del llenguatge i de la comunicació. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2006 (n° 312 de Textos docents). ISBN 9788447530991. 
  2. Alicia Alted Vigil. España y Portugal, s. IX-XX: vivencias históricas. Editorial Síntesis, 1998. ISBN 978-84-7738-616-2 [Consulta: 25 abril 2012]. 
  3. «Sarcasme». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sarcasme». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 826. ISBN 9788441225169. 
  5. Rakov, Rachel; Rosenberg, Andrew «"Sure, I did the right thing": a system for sarcasm detection in speech». INTERSPEECH, 2013, pàg. 842-846.
  6. Joshi,, Aditya; Bhattacharyya, Pushpak; Carman, Mark James «Automatic Sarcasm Detection: A Survey». arXiv preprint arXiv:1602.03426, 2016.

Sarcasme

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne